Més propòsits que no eren a la llista

Ja ho he fet, ja m’he apuntat al gimnàs i ja he començat a anar-hi. En fi, no és tan terrible com em pensava. Porte quatre dies anant-hi, i ja he assistit a aquagym, abdominals i fitness... la resta ha sigut nadar i patir una mica al SPA... Que no pot ser tot feina!!! Ara, està vist que el meu fort és l’aigua. Què voleu? A terra puc resistir mitja hora, amb més o menys esforç, però dins de l’aigua suporte el que siga. Estic orgullosa perquè el segon dia que vaig anar a nadar vaig arribar a la meua marca anterior (ja sabeu, de quan era jove... ), al 2000 metres... i no vaig arribar a una hora! Intentaré continuar en aquesta línia.

Però ara que sembla que he agafat el ritme, se’m complica tot una mica: classe a l’escola a la vesprada (amb la qual cosa, torne al menjador escolar!!!), assaigs extres amb la coral per als concerts pròxims i classes particulars de valencià. Algú sap on puc aconseguir dies de vint-i-sis hores?

I aquest divendres tornaré a començar el cor a l’escola. Faré una reunió amb els 24 xiquets que en formaran part enguany (tres més que el curs passat) i els explicaré una mica com funcionarà tot en general, els dies d’assaig i les hores, els grups... Hi ha hagut algun canvi que potser els interessarà (tenim recolzament moral!!!). I haurem de parlar també de possibles concerts i repertori que haurem de començar a treballar. Haurem de reciclar els xiquets nous que comencen... És molta feia, però sé que ens en sortirem!

Vint-i-sis hores, per favor, vint-i-sis hores!!!

Setembre en ple

Tinc la impressió que el meu portàtil està morint i em té tremolant! No sé si és la bateria o qualsevol altra cosa, però tinc problemes cada vegada que l’engegue (el ratolí i el teclat no responen). He de reiniciar, i normalment la segona vegada funciona, però em dóna un mal rotllo... Em pense que em tocarà copiar tot allò que no voldria perdre, per si de cas, i passar-ho a l’altre ordinador (quina mandra!).

Voldria haver escrit abans, però he anat de cap tota la setmana. He fet un curs de Finale, un editor de partitures que no coneixia i que m’ha impressionat força per la rapidesa amb què es pot treballar i com és de senzill. Però clar, el curs ha sigut de dilluns a divendres, de 16 a 21h., i suposava eixir de l’escola, dinar ràpidament i anar cap allà. El descans ha quedat limitat a aquest cap de setmana, que he dormit tot el que he pogut i una miqueta més (continue fent de marmota...).

Però entre una cosa i una altra, he tingut temps per aconseguir una entrada per al Teatre Principal d’Alacant.... tatxan, tatxan, tatxan... per al musical “Hoy no me puedo levantar”!!! Ja el vaig veure a Madrid fa dos anys, però com que em va agradar tant no podia desaprofitar l’oportunitat de tornar a veure’l a la meua ciutat. Va ser pensat i fet. En un principi només acompanyava una amiga a comprar l’entrada, però una vegada en la finestreta no em vaig poder resistir!

I a l’escola els xiquets ja han tornat a fer de les seues, baralles i més baralles... Molts alumnes nous, classes molt plenes... La història de sempre i de tots els centres, imagine. Els mestres encara estem organitzant mil i una coses, intentant encaixar horaris, intentant per tots els mitjans ficar el cor escolar en l’horari d’alguna manera, el grups de recolzament... Uf, quines ganes que arribe octubre i tot estiga ja on toca (amb menjador escolar inclòs, per cert!!!).

I he decidit que enguany m’apuntaré al gimnàs, que ja està bé, que necessite fer una mica d’exercici o acabaré rovellada! Es veu que de xicoteta en vaig fer tant que em vaig cansar per a la vida adulta... Però això ha de canviar. Supose que tornaré a la natació, i a veure si puc tornar a la meua marca anterior en no gaire temps. I, entre això, i anar caminant a l’escola (que encara ho faig), em donaré per satisfeta. Ja us contaré si he aconseguit també aquest nou propòsit...

De 0 a 100 en un dia

Tornem a la rutina: l’escola, els xiquets, els cursos, els assaigs... I si he de ser sincera, se m’ha fet una mica costera cap amunt el fet de passar de no fer gairebé res a no tenir ni un minut de descans. Però m’agrada, ho reconec.

La retrobada amb els companys el dia 1 va ser genial, molta il·lusió, moltes abraçades, novetats bones i no tan bones per part d’alguns, programació de dinarets i soparets... Han sigut dos setmanes completes amb tant de compromís social!

I dilluns ja arribaren els menuts. En general ha sigut estrany, com si no hagueren passat els dos mesos que han passat des de l’última trobada, des de l’última classe, des d’aquell concert, des d’aquell partit, des d’aquella foguera. L’única diferència és que aquesta ha sigut la setmana en què tocava posar cara d’ogre per a explicar el funcionament de segons quines coses per tal que el curs vaja, si més no, de la millor manera possible. Però açò ja està fet, i ara toca posar-se les piles en tots els sentits.

També tinc moltes novetats boniques relacionades amb la música, amb la coral on cante, projectes interessants que us aniré contant segons s’acosten les dates. De moment, el pròxim concert que tenim és al Teatre Principal d’Alacant el mes que ve: una òpera!!! Estic desitjant que arribe, per a què negar-ho? No sempre es té l’oportunitat de fer una cosa així. Però ara, de moment, toca treballar, i molt, perquè eixe dia isca un concert ben bonic!

I entre unes coses i altres vaig passant els dies, dies amb moments que no m’acaben d’agradar perquè em sent vulnerable davant de determinades situacions, però que també estan fent que m’adone que potser sóc més forta del que pensava, encara que semble una contradicció. I això supose que també està bé, amb la qual cosa, no puc queixar-me d’aquest començament de curs, no senyor. Només espere que les coses continuen així o que, almenys, no empitjoren.