13 de juny de 2009

Un curs més que acaba

S’acosta l’última setmana de curs i tot el que això suposa. Tic-tac, tic-tac... les hores estan comptades! Bé, a l’escola ja està feta la part més grossa: l’avaluació, les notes, les memòries... O siga, que ara toca la part divertida, la festeta!!!

Dimarts els meus xiquets del cor faran un concert per a la resta de companys de l’escola. No serà gaire llarg, només cantaran 10 cançons, però jo crec que pot eixir una cosa ben bonica (creuarem els dits perquè així siga). Almenys crec que enguany han aconseguit cantar millor que l’any passat, i amb això a mi ja em tenen prou contenta. Eixirà bé, ho sé. Estic morta de por i molt nerviosa, però tinc fe en ells.

Per als dies següents quedarà la final de futbol de la lliga interna que s’ha fet entre els diferents cursos durant tot l’any a l’hora del pati, i el partit de futbol de mestres contra alumnes, que donarà pas a la cremà de la foguera escolar. Com veieu, són dies de màxima expectació! I tant grans com menuts estem desitjant que arriben.

Quatre dies per al comiat dels alumnes de sisé, per al dinar dels profes, per a les vacances oficials, per a les Fogueres... Per a descansar, que falta ens fa a tots.

I després... a formar part d’un tribunal d’oposicions. Una s’apunta voluntària pensant que mai agafen els voluntaris; pensant que en tot cas, si l’agafen, pot ser profitós com a experiència i a l’hora de traure noves idees, de veure altres metodologies en l’ensenyament de la música... Però resulta que no seré tribunal en l’especialitat de música, sinó en la de primària... O siga que em queda pensar només que serà profitós com a experiència. En fi, ahir quan ho vaig saber m’ho vaig prendre pitjor. Hui ja tinc la idea feta i crec que no serà tan terrible. Ja us aniré contant.

Un concert i dos dies més, un concert i dos dies més, un concert i dos dies més... i tot haurà acabat (més o menys) fins al setembre.