Estic farta
M’estic començant a fartar d’una companya del col·le on faig classe. Es tracta de la professora de religió (o “gelición”, com diu una xiqueta de 2n), una dona d’uns 60 anys i amb prou mala llet, però ben dissimulada. És a dir, és la típica que per davant et posa molt bona cara però, quan no ets al davant, et critica tot el que pot, i més. I jo em pregunte: què es pot fer amb aquesta mena de gent? Intente evitar-la (més que res per por a mi mateixa, per por a saltar de mala manera algun dia quan faça algun comentari dels seus), procure no parlar gaire quan ella és al davant, però és impossible no coincidir-hi.
I és que jo sé que li caic malament. Fa uns mesos em vaig atrevir a replicar-li mentre criticava una notícia que havia eixit al diari sobre el català a Catalunya, que després es va traslladar al valencià al País Valencià... Crec que va sentir per primera vegada que algú li contestava: “Doncs jo no estic d’acord amb això que dius”. Vaig signar la meua sentència de mort. Com vaig gosar defendre el valencià, el seu ús i el seu ensenyament, i més tenint en compte que sóc castellanoparlant??? (I ella de dretes...) A partir d’aqueix dia vaig començar a saber que parlava de mi, i no amb molta estima, precisament. Però bé, què hi farem?
Estic farta de veure com té paraules per a tot, com pot parlar de qualsevol tema, malgrat que això signifique parlar sense judici o coneixement. Estic farta que em diga el que he de fer, com he de castigar els alumnes, el que NO he de fer...
Però el que jo vull saber realment és què puc fer-hi, amb ella??
I és que jo sé que li caic malament. Fa uns mesos em vaig atrevir a replicar-li mentre criticava una notícia que havia eixit al diari sobre el català a Catalunya, que després es va traslladar al valencià al País Valencià... Crec que va sentir per primera vegada que algú li contestava: “Doncs jo no estic d’acord amb això que dius”. Vaig signar la meua sentència de mort. Com vaig gosar defendre el valencià, el seu ús i el seu ensenyament, i més tenint en compte que sóc castellanoparlant??? (I ella de dretes...) A partir d’aqueix dia vaig començar a saber que parlava de mi, i no amb molta estima, precisament. Però bé, què hi farem?
Estic farta de veure com té paraules per a tot, com pot parlar de qualsevol tema, malgrat que això signifique parlar sense judici o coneixement. Estic farta que em diga el que he de fer, com he de castigar els alumnes, el que NO he de fer...
Però el que jo vull saber realment és què puc fer-hi, amb ella??