31 d’agost de 2008

Sense Porta del Sol

Demà comença un nou any, després d’un estiu ple de bons moments i d’aprenentatges continus. I per això, com cada any, toca fer una sèrie de propòsits amb el ferm propòsit d’acomplir-los, clar... Enguany intentaré ser realista, no com tantes altres vegades, i escriuré coses que puga fer amb un mínim d’esforç (MÍNIM!).

En primer lloc, m’he promés a mi mateixa que enguany aniré més vegades caminant a l’escola... Uff, he hagut de comprar-me un MP3 i tot perquè el camí no es faça tan llarg (tu millor que faces com que no has llegit aquest paràgraf, eh, Nimue...?) També és cert que les obres que acaben de començar i que separen el camí de casa a l’escola fan que el trajecte a peu siga molt més ràpid i curt que en cotxe, però això és una altra història. Una passejadeta no em vindrà malament!

Un altre propòsit, tal volta més complicat que l’anterior, és ser capaç d’obrir bé els ulls i aprendre de tot el que m’envolta, de les errades passades i de la gent que m’estima de veritat. Passar de ser “molt, molt ingènua” a ser “molt ingènua” només. Qui sap? Potser ho aconseguiré!

I per últim (ja he dit que no era bo abusar dels propòsits) fer que el cor de xiquets funcione, si més no, com el curs passat, i que siga igual d’important per als menuts com ho és per a mi. I per als no tan menuts, també! Ja posats...

Bé, espere que tots acabeu bé aquest dia, i que el de demà el comenceu amb tantes ganes i forces com siga possible. Jo pense fer-ho!

Feliç any nou!

16 d’agost de 2008

Dibuixos bonics

Aquest matí volia escriure, i pensant-ho he escrit un post que una vegada conclòs he decidit no publicar. Perquè crec que ja està bé, que si intente oblidar segons quines coses, el que menys m’interessa és escriure i dedicar-hi temps i energies. I he intentat ocupar-me en altres coses, com desfer la motxilla que a finals de juny vaig traslladar del col·legi a casa per si necessitava res: l’agenda de classe, el diari que vaig començar amb els assaigs del cor, la flauta, l’encens, la carpeta que he heretat d’una companya que s’acaba de jubilar i uns dibuixos que em van fer els xiquets de 1r a final de curs.

I ara sé que aquest escrit té més sentit que l’anterior. Que per què? Doncs perquè aquests dibuixos m’han fet somriure, i molt! Tant, que he decidit posar-ne un a la nevera per veure’l cada vegada que passe al davant i recordar així quines són les coses que veritablement importen, aquelles a les que sí paga la pena dedicar eixe temps i eixes energies de què parlava. L’autora del dibuix el va fer després de veure el concert que vam organitzar per a l’escola a final de curs... Oi que és preciós? De moment, ja m’ha fet posar-me les piles i començar a buscar repertori nou per al curs vinent. Molts em pregunten si pense continuar amb el cor, sembla mentida que no sàpiguen que si em vaig endinsar en aquest projecte va ser perquè volia abocar-m’hi de veres, però sobretot amb la intenció de continuar-lo durant molt de temps!

S’acosta l’u de setembre, tinc ganes de veure els xiquets, els companys. Ja hi ha nits que somnie amb l’escola, supose que perquè la tornada està ací al costat, i puc veure una classe gran que no tinc, llibres que no he demanat, fins i tot un sostre que cau... però tot acaba bé en el somni i aquestes coses passen a ser secundàries: acabe conformant-me amb la classe menudeta que tinc, retornem els llibres i tanquem l’aula ja sense sostre (aula que he creat, és clar...).

Però en fi, de moment encara toca continuar anant a la platja, dormir fins a mig matí, quedar amb més gent... Ains, quins sacrificis m’esperen!!! ;-D

6 d’agost de 2008

He tornat, però enamorada d'una ciutat

Després de sis dies genials a Barcelona, tot ha tornat a la normalitat. La ciutat de sempre, la gent de sempre, les obligacions de sempre. Bé, la ciutat de sempre... De sobte em sembla molt més petita, amb carrers massa estrets, sobretot comparant-la amb la gran Barna.

Allà he passat uns dies increïbles, esgotadors, però plens de sorpreses i de coses mooooolt boniques. Vaig poder veure la rambla, el port, la Sagrada Família, l’església de Santa Maria del Mar, la catedral de Barcelona, el barri vell, el barri gòtic, el raval, el Parc Güell, la casa Batlló, la Pedrera, “les Punxes”, Montjuïc i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el mercat “la Boqueria”, i encara em quedà temps per passejar pel Passeig de Gràcia, pel barri de Gràcia i prendre un gelat a la Plaça del Diamant. I ja fora de Barcelona vaig fer una visita a Vilanova i la Geltrú, on vaig conéixer en persona la Nimue i la Fada, que em regalaren un dia ben bonic ple d’històries i de recorreguts encantadors pels carrers de Vilanova (a més de recomanar-me alguns llocs de Barcelona que no podia deixar de visitar i on vaig anar a parar els dies següents!!!).

Però, com deia abans, ja he tornat a la normalitat, i ara que ho pense, també a la ilegalitat... No pot ser, m’estic convertint en una delinqüent, almenys si tenim en compte que visc d’ocupa a ma casa, que tinc internet gràcies a un veí generós que no sap que me’n subministra i que viatge sense bitllet en el rodalies... Si algun dia deixe d’escriure, comenceu a pensar que m’han enxampat!