"Ho lamente", les paraules que no deixe de repetir, darrerament
Hui em faig la pregunta que no fa gaire tant em cridà l’atenció en un llibre: en quin moment vaig començar a ficar la pota?
Han canviat tantes coses de l’últim post a aquest... He passat de pensar que m’havies fet mal a sentir que potser he sigut jo qui te l’ha fet a tu. I de veres puc assegurar-te que això seria l’últim que desitjaria. Hi ha tantes coses que lamente... I me n’adone, sobretot, ara, que sent el mal que em fa la teua manca de paraules. Ara, que note el colp sec que em produeix la teua mirada distant. Fugir no és la solució. Evitar-nos o dissimular, tampoc.
Donaria qualsevol cosa perquè tot tornés a la normalitat, al que era la nostra normalitat. Per poder tornar a sentir-me còmoda quan tu ets al davant, per poder tornar a somriure de manera natural. Per llevar-me de sobre aquest pes sabent que tot està bé, però bé de veritat, no com tu dius de manera poc creïble que està. Perquè si em fa mal ficar la pota amb qualsevol persona, imagina’t amb tu, que tant t’estime.
No puc més... Que no ho veus?
Han canviat tantes coses de l’últim post a aquest... He passat de pensar que m’havies fet mal a sentir que potser he sigut jo qui te l’ha fet a tu. I de veres puc assegurar-te que això seria l’últim que desitjaria. Hi ha tantes coses que lamente... I me n’adone, sobretot, ara, que sent el mal que em fa la teua manca de paraules. Ara, que note el colp sec que em produeix la teua mirada distant. Fugir no és la solució. Evitar-nos o dissimular, tampoc.
Donaria qualsevol cosa perquè tot tornés a la normalitat, al que era la nostra normalitat. Per poder tornar a sentir-me còmoda quan tu ets al davant, per poder tornar a somriure de manera natural. Per llevar-me de sobre aquest pes sabent que tot està bé, però bé de veritat, no com tu dius de manera poc creïble que està. Perquè si em fa mal ficar la pota amb qualsevol persona, imagina’t amb tu, que tant t’estime.
No puc més... Que no ho veus?