21 de juny de 2008

"Ho lamente", les paraules que no deixe de repetir, darrerament

Hui em faig la pregunta que no fa gaire tant em cridà l’atenció en un llibre: en quin moment vaig començar a ficar la pota?

Han canviat tantes coses de l’últim post a aquest... He passat de pensar que m’havies fet mal a sentir que potser he sigut jo qui te l’ha fet a tu. I de veres puc assegurar-te que això seria l’últim que desitjaria. Hi ha tantes coses que lamente... I me n’adone, sobretot, ara, que sent el mal que em fa la teua manca de paraules. Ara, que note el colp sec que em produeix la teua mirada distant. Fugir no és la solució. Evitar-nos o dissimular, tampoc.

Donaria qualsevol cosa perquè tot tornés a la normalitat, al que era la nostra normalitat. Per poder tornar a sentir-me còmoda quan tu ets al davant, per poder tornar a somriure de manera natural. Per llevar-me de sobre aquest pes sabent que tot està bé, però bé de veritat, no com tu dius de manera poc creïble que està. Perquè si em fa mal ficar la pota amb qualsevol persona, imagina’t amb tu, que tant t’estime.

No puc més... Que no ho veus?

9 de juny de 2008

Imatge



De vegades, només de vegades, i encara que el Jesús Tuson no estiga d'acord, una imatge val més que 1000 paraules...

2 de juny de 2008

Juny

Comença juny... I tot el que això comporta! Avaluacions, notes, reunions... Però açò no és el pitjor de tot, no. Voleu saber què ho és? Doncs que no hi ha menjador escolar!!! Sí, perquè per a una persona com jo, independitzada, i que només sap fer amanida de pasta per a menjar, els pròxims quatre mesos suposen un problema! Bé, ahir em vaig arriscar a fer pollastre al forn, una cosa que havia vist fer a una amiga feia temps, i la veritat és que em va eixir comestible... Però és que no m’agrada la cuina! Per molt que siga necessari apredre’n! (Que sí, R. que sí, que ja sé que “ensenya més una necessitat que una universitat”...). I, a més, que dinar sola resulta avorrit, i més després d’aquests huit mesos en què he estat dinant amb dotze persones més. Sí, l’absència de menjador m’ha trastornat una mica... més.

I més coses xules que passaran en juny: cremarem la foguera del col·le! No hi haurà bombers, però serà igualment divertit acabar tots banyats amb olles en la mà plenes d’aigua intentant banyar aquells que s’amaguen.

I el partit de futbol de mestres contra alumnes. Jo no sé per què m’apunte a jugar, si no aguante corrents ni cinc minuts, però allà que sóc, a la llista de participants. El cert és que a principi de curs vaig fer un pacte amb un alumne que es negava a cantar a classe: si ell cantava, jo jugava el partit de final de curs... Ara no puc queixar-me.

El dinar de jubilació de dos companyes. Ufff, sembla increïble que això acabe alguna vegada. La feina, vull dir. Xe, ja sé que elles s’ho muntaran d’allò més bé, però imagine que trobaran a faltar l’escola, després de tants anys... I nosaltres a elles, per què negar-ho? D’aquesta gent és de qui aprenem realment.

El dinar de final de curs, tots junts. FESTA!!!! (I amb això ja tinc solucionat el dinar de dos dies, jajaja).

I el concert del dia 18 que farem al col·le... L’estrena del cor! No sé ells, però jo estic nerviosa. Això és nou per a tots: per als xiquets, perquè és la primera vegada que canten música coral i per a mi perquè serà la primera vegada que dirigisca un cor... No hem tingut molt de temps per a preparar cosetes, només “existim” des de fa tres mesos, recordeu, però hem muntat cinc obres:

-Le coq est mort (en cànon)
-Rossinyol que vas a França (en cànon)
-Benedicat Vobis (Haendel)
-¡Ay! Linda amiga (Cancionero de Palacio)
-Tinc una barraqueta (Tradicional valenciana)

Espere que TOT isca de meravella!!!!