Setembre en ple

Tinc la impressió que el meu portàtil està morint i em té tremolant! No sé si és la bateria o qualsevol altra cosa, però tinc problemes cada vegada que l’engegue (el ratolí i el teclat no responen). He de reiniciar, i normalment la segona vegada funciona, però em dóna un mal rotllo... Em pense que em tocarà copiar tot allò que no voldria perdre, per si de cas, i passar-ho a l’altre ordinador (quina mandra!).

Voldria haver escrit abans, però he anat de cap tota la setmana. He fet un curs de Finale, un editor de partitures que no coneixia i que m’ha impressionat força per la rapidesa amb què es pot treballar i com és de senzill. Però clar, el curs ha sigut de dilluns a divendres, de 16 a 21h., i suposava eixir de l’escola, dinar ràpidament i anar cap allà. El descans ha quedat limitat a aquest cap de setmana, que he dormit tot el que he pogut i una miqueta més (continue fent de marmota...).

Però entre una cosa i una altra, he tingut temps per aconseguir una entrada per al Teatre Principal d’Alacant.... tatxan, tatxan, tatxan... per al musical “Hoy no me puedo levantar”!!! Ja el vaig veure a Madrid fa dos anys, però com que em va agradar tant no podia desaprofitar l’oportunitat de tornar a veure’l a la meua ciutat. Va ser pensat i fet. En un principi només acompanyava una amiga a comprar l’entrada, però una vegada en la finestreta no em vaig poder resistir!

I a l’escola els xiquets ja han tornat a fer de les seues, baralles i més baralles... Molts alumnes nous, classes molt plenes... La història de sempre i de tots els centres, imagine. Els mestres encara estem organitzant mil i una coses, intentant encaixar horaris, intentant per tots els mitjans ficar el cor escolar en l’horari d’alguna manera, el grups de recolzament... Uf, quines ganes que arribe octubre i tot estiga ja on toca (amb menjador escolar inclòs, per cert!!!).

I he decidit que enguany m’apuntaré al gimnàs, que ja està bé, que necessite fer una mica d’exercici o acabaré rovellada! Es veu que de xicoteta en vaig fer tant que em vaig cansar per a la vida adulta... Però això ha de canviar. Supose que tornaré a la natació, i a veure si puc tornar a la meua marca anterior en no gaire temps. I, entre això, i anar caminant a l’escola (que encara ho faig), em donaré per satisfeta. Ja us contaré si he aconseguit també aquest nou propòsit...