25 de gener de 2009

Mala sort

Sé que fa molt de temps que no escric, i la veritat és que no tinc una excusa suficientment original o creïble per dir-vos... O siga que us haureu de conformar amb la crua realitat: estic molt més mandrosa que de costum. Deuen ser èpoques.

La tornada a l’escola va anar exactament com vaig predir, i d’aleshores ençà que estic classe rere classe preparant la cançó que cantarem tots junts el dia de la Pau (30 de gener), “No dudaría”, d’Antonio Flores.

Però les novetats més importants aquestes setmanes són, potser, les relacionades amb ma casa i amb l’edifici... Ja ens hem constituït com a comunitat de propietaris! I ara vindrà tota la feina contra aquells que ens les estan fent passar com les estem passant, ehem...

I per si això no fos suficient, l’altre dia vam patir una pujada de tensió a l’edifici, pujada que m’ha cremat l’aire condicionat, la rentadora, la televisió, el DVD, el vídeo, l’ordinador de taula i el cable de l’ordinador portàtil... Vosaltres direu: no passa res, això està cobert per l’assegurança... I jo diré: doncs ja veurem, perquè a la meua veïna li han demanat un paper d’Hiberdrola i, clar, com que encara estem amb llum i aigua d’obra, no tenim res d’això! A mi no m’han demanat res de moment, encara estic esperant que vinguen a valorar els danys, però reconec que estic tremolant per si em demanen res. I en aquesta situació, a qui podem demanar responsabilitats?

En fi, ja faré una pataleta, si cal, més endavant, i ara a esperar... Però quin cap de setmana més avorrit sense tele ni res!!!!

6 de gener de 2009

Final de vacances

S’acaben les vacances... Han sigut curtes, massa curtes, necessitaria unes setmanes més per acabar de recuperar-me, de descansar, de desconnectar de tot plegat. He aprofitat per dormir tot el que no havia dormit en mesos, per llegir, per quedar amb amics que feia molt que no veia, per a solucionar alguns afers de casa que sempre deixava per a després... Però també he agafat la grip, i malgrat estar ja molt millor, encara em queda alguna seqüela.

Demà tot tornarà a la normalitat, a la rutina que en altres temps tant he trobat a faltar. Demà tornarà a ser dia de retrobades, felicitacions d’any, petons, abraçades, somriures, poques ganes de fer feina i massa ganes de xerrar a classe, de contar com han anat les vacances, els nous jocs estrenats. És dia de tornar al cafè, que es farà tan necessari com l’aire! Perquè no hi haurà llit fins a les 10 del matí, perquè no hi haurà becadeta després de dinar, i perquè estic segura que aquesta nit costarà agafar la son. També serà dia de llevar tots els dibuixos de Nadal que havíem penjat per decorar l’escola i arreplegar forces per a un nou trimestre que comença amb massa fred encara, tornar a pujar a l’aula de música tots els instruments que quedaren repartits per diferents aules i començar a pensar cosestes per al dia de la Pau, que el tenim al damunt!

Va... No és que em faça gaire il·lusió tornar demà a l’escola, però reconec que tampoc no em suposarà un gran trauma... Sobretot per les coses boniques que sé que m’hi esperen.

Bona tornada a totes i a tots!