22 de maig de 2009

"Ací" de nou

Torne a ser per ací. Us trobava a faltar. Ha sigut una mitja absència, perquè en la mesura en què m’ha sigut possible us he anat seguint, encara que no haja publicat res... Han sigut temps estranys. Però sembla que tot torna a la normalitat eixa que tant m’agrada, i això està bé!

Mon pare ja s’ha recuperat per complet, cosa que hi ajuda d’allò més. Jo, de moment, he tornat a recuperar la son que creia perduda. I continue valorant el temps que podem passar junts. Amb somriures i abraçades, amb moltes abraçades. Les coses tornen a tenir color, no sé si m’explique...

...

A migdia volaré cap a Mallorca. Me’n vaig a passar el cap de setmana. S’acosten les vacances i abelleix començar a gaudir, encara que només siga per un parell de dies. Ho necessite. Necessite que arribe l’estiu i oblidar un any que ha sigut més dur que qualsevol altre, un curs ple d’ensurts i de moments que voldria esborrar de la memòria, no reviure. Perquè els meus són el més important i no han estat bé. I vull decidir que ja n’hi ha prou, que ara toca deixar pas a les experiències bones i enriquidores, que toca tornar a somriure per somriure, sense haver de forçar res en fer-ho. Que toca tornar a tenir il·lusió en lloc de por. Perquè el que estiga en la meua mà, ho faré perquè així siga.

I també toca ser legal. Ehem... Mig legal. Vaja, que ja no sóc una okupa en ma casa, perquè per fi tinc la ditxosa llicència de primera ocupació (després de dos anys d’espera...), i el meu contracte de llum i aigua! Ara només hem salte les normes amb l’internet de veí... I amb els trens de Barcelona-Vilanova!

No sé què passa, però hui em sent estranya escrivint. Supose que fa massa temps que no conte cosetes i està tot tan acumulat que no sé com fer-ho fora... Doneu-me temps.