He tornat, però enamorada d'una ciutat

Després de sis dies genials a Barcelona, tot ha tornat a la normalitat. La ciutat de sempre, la gent de sempre, les obligacions de sempre. Bé, la ciutat de sempre... De sobte em sembla molt més petita, amb carrers massa estrets, sobretot comparant-la amb la gran Barna.

Allà he passat uns dies increïbles, esgotadors, però plens de sorpreses i de coses mooooolt boniques. Vaig poder veure la rambla, el port, la Sagrada Família, l’església de Santa Maria del Mar, la catedral de Barcelona, el barri vell, el barri gòtic, el raval, el Parc Güell, la casa Batlló, la Pedrera, “les Punxes”, Montjuïc i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el mercat “la Boqueria”, i encara em quedà temps per passejar pel Passeig de Gràcia, pel barri de Gràcia i prendre un gelat a la Plaça del Diamant. I ja fora de Barcelona vaig fer una visita a Vilanova i la Geltrú, on vaig conéixer en persona la Nimue i la Fada, que em regalaren un dia ben bonic ple d’històries i de recorreguts encantadors pels carrers de Vilanova (a més de recomanar-me alguns llocs de Barcelona que no podia deixar de visitar i on vaig anar a parar els dies següents!!!).

Però, com deia abans, ja he tornat a la normalitat, i ara que ho pense, també a la ilegalitat... No pot ser, m’estic convertint en una delinqüent, almenys si tenim en compte que visc d’ocupa a ma casa, que tinc internet gràcies a un veí generós que no sap que me’n subministra i que viatge sense bitllet en el rodalies... Si algun dia deixe d’escriure, comenceu a pensar que m’han enxampat!