16 d’agost del 2008

Dibuixos bonics

Aquest matí volia escriure, i pensant-ho he escrit un post que una vegada conclòs he decidit no publicar. Perquè crec que ja està bé, que si intente oblidar segons quines coses, el que menys m’interessa és escriure i dedicar-hi temps i energies. I he intentat ocupar-me en altres coses, com desfer la motxilla que a finals de juny vaig traslladar del col·legi a casa per si necessitava res: l’agenda de classe, el diari que vaig començar amb els assaigs del cor, la flauta, l’encens, la carpeta que he heretat d’una companya que s’acaba de jubilar i uns dibuixos que em van fer els xiquets de 1r a final de curs.

I ara sé que aquest escrit té més sentit que l’anterior. Que per què? Doncs perquè aquests dibuixos m’han fet somriure, i molt! Tant, que he decidit posar-ne un a la nevera per veure’l cada vegada que passe al davant i recordar així quines són les coses que veritablement importen, aquelles a les que sí paga la pena dedicar eixe temps i eixes energies de què parlava. L’autora del dibuix el va fer després de veure el concert que vam organitzar per a l’escola a final de curs... Oi que és preciós? De moment, ja m’ha fet posar-me les piles i començar a buscar repertori nou per al curs vinent. Molts em pregunten si pense continuar amb el cor, sembla mentida que no sàpiguen que si em vaig endinsar en aquest projecte va ser perquè volia abocar-m’hi de veres, però sobretot amb la intenció de continuar-lo durant molt de temps!

S’acosta l’u de setembre, tinc ganes de veure els xiquets, els companys. Ja hi ha nits que somnie amb l’escola, supose que perquè la tornada està ací al costat, i puc veure una classe gran que no tinc, llibres que no he demanat, fins i tot un sostre que cau... però tot acaba bé en el somni i aquestes coses passen a ser secundàries: acabe conformant-me amb la classe menudeta que tinc, retornem els llibres i tanquem l’aula ja sense sostre (aula que he creat, és clar...).

Però en fi, de moment encara toca continuar anant a la platja, dormir fins a mig matí, quedar amb més gent... Ains, quins sacrificis m’esperen!!! ;-D

12 comentaris:

Blogger nimue ha dit...

doncs no saps com m'alegre que almenys una miqueta de cas sí que em fas i enfoques les teues energies en les coses que són realment importants! Aquest post molt millor, clar que sí! :) El dibuix és preciós!! :)

17/8/08 9:11 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Cas, cas, tampoc, Nimue, perquè no sóc capaç de fer el que em digueres... Em centre a tractar que no m'afecten les coses "habituals".

Besets!

17/8/08 9:21 p. m.  
Blogger zel ha dit...

Nina, jo dimecres tinc la primera reunió de cicle, això si tot va bé i no enganxem...Visca els nens! visca l'horari! Visca la feina! jejejeje

18/8/08 11:34 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

A mi encara em queden dues setmanetes, Zel...

18/8/08 11:40 p. m.  
Blogger fada ha dit...

M'alegro moltíssim dels teus ànims. Jo, de moment, encara no enyoro l'insti, però és que encara queden dues setmanetes. Ja arribarà, ja... Besets.

19/8/08 4:10 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Clar que sí, Fada, el cert és que encara hauríem de centrar-nos a gaudir d'aquests dies, que la resta ja vindrà!!!

Un beset!

19/8/08 10:19 p. m.  
Blogger Deric ha dit...

jo també hi penjo de tot a la nevera!
els dibuixos a la foto no es veuen gaire bé però entenc que ets tu dirigint el concert.
m'agraden molt els imans de la nevera!

24/8/08 10:59 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Doncs sí, Deric, sóc jo dirigint! Per cert, has provat a clicar sobre la foto? Es fa més gran... ;-)

24/8/08 2:53 p. m.  
Blogger namaga ha dit...

omplen molt els dibuixos dels petits oi? jo quan en veig algún sigui a la consulta del dentista glups! em cau la baba

28/8/08 10:54 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

I tant que omplen, Namaga! És impossible passar al davant i no somriure...

28/8/08 3:19 p. m.  
Blogger Deric ha dit...

ups! és cert! ;)
i els imans??? jo en vull per la meva nevera!!!

31/8/08 1:15 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Hahaha, són de la botiga "Casa", Deric, sempre n'hi ha...

;-)

31/8/08 2:01 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici