HOY NO ME PUEDO LEVANTAR...

Powered by Castpost


A veure, a veure, per on comence la petita crònica del viatge a Madrid... (el meu cervell encara no s’ha recompost).

Dissabte vam eixir del meu poble predilecte a les 7 del matí (ja comencem a dormir poc...) cap a Madrid. Vam arribar vora les 12:30h. El viatge no es va fer gaire avorrit però, per a què enganyar-nos? A qualsevol persona de 1,78 li resulta incòmode tant de temps en un seient amb tan poc d’espai per a posar les cames... Només arribar em vaig separar del grup amb què anava i vaig agafar el metro per anar al costat del Banco de España, perquè una amiga m’havia dit que hi havia una llibreria on venien llibres en català i, clar, com deixar escapar l’oportunitat de comprar un llibre en català al centre de Madrid? Impossible. Vaig fer el viatge amb metro i el transbord a corre-cuita, però va pagar la pena: vaig comprar “La meitat de l’ànima”, de Carme Riera, i a les 14h. ja era altra vegada a l’hotel on ens allotjaven per dinar.

La vesprada va transcórrer tranquil·leta... plovent, però tranquil·leta. Vaja, que vaig haver de fer fora la idea de fer turisme per Madrid! A les sis aproximadament va parar de ploure i me’n vaig anar amb una amiga a veure la Puerta del Sol i la Plaza Mayor, que no quedaven gaire lluny del restaurant on havíem de sopar i, després de sopar, A VEURE EL MUSICAL!!! Va començar a les 22:30h. i va acabar a les 3 del matí, amb mitja hora de descans només! Però no es va fer gaire pesat. L’obra és una passada: canten de P.M., ballen igual que canten, actuen de meravella i la història té molta varietat: tracta el tema de l’amistat, de l’amor, de les drogues, de l’homosexualitat, de la SIDA... Completet tot. Es plora, es riu, es canta, es balla... se sent. Si encara no l’heu vist, us el recomane!

I altra vegada a l’hotel, perquè plovia. La cosa és que ens vam gitar a les 4:30h. i a les 9h. ens despertaven perquè havíem quedat d’anar al museu de El Prado. Tots estàvem morts de son, però els viatges s’han d’aprofitar. O no? Vam veure el Retiro i després El Prado, i a les 14h. ja érem altra vegada al centre per dinar (i tot això caminant amb mal de peus...). I, després de dinar, de tornada al meu poble predilecte, on vam arribar a les 21h. Això suposava una altra hora de camí per arribar a Alacant...

Resum: feta pols, al dia següent a treballar, però amb molt de gust!

Hoy no me puedo levantar... el fin de semana me dejó fatal... toda la noche sin dormir...(no, però poc en va faltar!).

No us he posat aquesta cançó perquè, per a ser sincera, no és de les que més m’agraden de Mecano, de manera que he triat “Un año más”, que va ser la que va concloure el musical. I, feta la crònica, me’n vaig a llit a recuperar hores de son!