26 de març del 2006

Estic farta

M’estic començant a fartar d’una companya del col·le on faig classe. Es tracta de la professora de religió (o “gelición”, com diu una xiqueta de 2n), una dona d’uns 60 anys i amb prou mala llet, però ben dissimulada. És a dir, és la típica que per davant et posa molt bona cara però, quan no ets al davant, et critica tot el que pot, i més. I jo em pregunte: què es pot fer amb aquesta mena de gent? Intente evitar-la (més que res per por a mi mateixa, per por a saltar de mala manera algun dia quan faça algun comentari dels seus), procure no parlar gaire quan ella és al davant, però és impossible no coincidir-hi.

I és que jo sé que li caic malament. Fa uns mesos em vaig atrevir a replicar-li mentre criticava una notícia que havia eixit al diari sobre el català a Catalunya, que després es va traslladar al valencià al País Valencià... Crec que va sentir per primera vegada que algú li contestava: “Doncs jo no estic d’acord amb això que dius”. Vaig signar la meua sentència de mort. Com vaig gosar defendre el valencià, el seu ús i el seu ensenyament, i més tenint en compte que sóc castellanoparlant??? (I ella de dretes...) A partir d’aqueix dia vaig començar a saber que parlava de mi, i no amb molta estima, precisament. Però bé, què hi farem?

Estic farta de veure com té paraules per a tot, com pot parlar de qualsevol tema, malgrat que això signifique parlar sense judici o coneixement. Estic farta que em diga el que he de fer, com he de castigar els alumnes, el que NO he de fer...

Però el que jo vull saber realment és què puc fer-hi, amb ella??

18 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Yo tengo un amigo al que le pasa lo mismo y lo que hace es emplear el recurso de la ironía. A veces les pregunta que si no se quieren ir a... ver al Papa, o les manda besitos al aire.Como es evidente que eso tu no lo vas ha hacer puedes contestar cada vez que te haga una corrección: "palabra de Dios" o algo por el estilo, aunque para hacer eso hay que tener en cuenta la forma de ser de cada uno.Este amigo es que es un "cachondo mental", y encima pues suele caer bien a la gente y sabe como decir las cosas para no crear mal rollo.
Solo es una sugerencia
Saludos

27/3/06 2:40 a. m.  
Blogger Awake at last ha dit...

Mátala.

Besos!

27/3/06 8:28 a. m.  
Blogger Pedra Lletraferida ha dit...

Ainalma: Com diu un vell (i bell) adagi filosòfic "no hay mejor desprecio que no tener aprecio". O sia, dit d'una altra manera, fés la teva, i a ella, ni bri de cas. Ignora-la, digues-li que si a tot (si s'escau) i quan giri volta, fots el que et roti i el que creguis que és millor i convenient per a tu. Arribat el moment, potser també convindria que l'agaféssis per banda i a soles, i amb bones paraules li donéssis a entendre que és millor fer la pau que la guerra.
Conclussió: és millor el diàleg que l'enfrontament.
I si ni així recapacita, llavors només et quedarà esperar a que la fruita podrida caigui sola de l'arbre, i que els cucs en facin la resta. No t'amoïnis, d'acord?.
Besets.

27/3/06 10:48 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Usuario anónimo, m'agrada la manera d'actuar del teu amic! M'ho plantejaré, de veres.

Awake, millor no, no vaja a ser que m'envien a substituir-la... I una altra cosa, potser, però la religió i jo...

Pedra, si jo la ignore, el problema és que ella no m'ignora a mi! Diàleg, dius?? No, per favor, que parlaria només ella i arribaríem al Nadal sense arribar a cap conclusió... Creu-me, que la conec. El cert és que si no parlara malament de mi (inventant-se coses, com ara que mai hi sóc quan em toca guàrdia, o coses per l'estil), no m'importaria tant, però està començant a posar en contra meu altres professores, i això ja no m'agrada tant. Però no, no m'amoïne...

Xe, m'ha agradat això de "Palabra de Dios"! Jajaja. Un beset a tots.

27/3/06 11:10 a. m.  
Blogger Iurema ha dit...

Com que pel que sembla parla malament de tu per darrere, pense que el que potser et va bé és, davant alguna evidència-evident, l'has d'agafar per banda i deixar-li les coses clares. Total, més en contra ja no la pots tindre. I deixar-la al seu lloc a la mínima i si pot ser davant d'altra gent, millor. És l'única manera que et respectarà i es pensarà dues vegades dir el que no ha de dir. Potser al principi se't rebota però quan veja que no et pot tractar així, frenarà. Jo crec, vaja. Tu sabràs més com és ella!

Però tu no patisques, que a la tia esta li queden dos telediaris. I per dos motius: un per tindre 60 anys, i l'altre per ser mestra de religió. Que s'hi posi fulles, tu!

I no et desanimes, que tot té solució!!!
besaetes des de bcn

27/3/06 6:54 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Prova a mirar-la fixament als ulls mentre dius 3 voltes "abracadabra" i mentalment desitges que desaparega (o que es transforme en conill o colom). Potser no funcione i aleshores l'únic que et quede siga aguantar-la. Per cert, crec que en cada col.le n'hi ha, com a mínim, una persona així. Igual és cosa de la Conselleria... Paciència.

27/3/06 9:04 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

ni cas! tu endavant!!! petons i ànims maca!!!

27/3/06 10:51 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Guitape, benvingut! A veure, a aquesta dona no fa falta preguntar-li res, ja s'encarrega ella de contarte el que siga (també de la seua vida, si s'escau) sense necessitat que ningú no li diga res. És més, les hores lliures que tinc a l'escola intente ocupar-les en preparar les oposicions i ni tan sols quan veu que estic estudiant és capaç de restar en silenci. I això amb tots, no només amb mi. Una tortura!!

Iurema, sóc la interina de torn (l'última merda...), si em rebote contra ella, acabaré posant en contra meu mig claustre, i encara queden uns mesos de curs...

Vicent, provaré de traure un bon embruix dels llibres de Harry Potter, a veure si funcionen amb una muggle. Mira que n'és, de graciosa, la gent de conselleria amb els seus regals, eh??

Això procure, Imma, no fer-li ni cas, però de vegades és impossible ignorar-la...

Un beset a tots.

27/3/06 11:21 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

doncs jo també he tingut problemes amb un company de l'institut que es pensa que és el rei del mambo. De fet vam tenir problemes tres persones i vam fer una queixa per escrit a direcció que ens ho va agrair molt perquè tot el món es queixa sempre d'ell però ningú havia tingut el coratge de fer-ho per escrit i amb la intenció clara de parar-li els peus (hi havia agressions verbals per mig)
Des d'aleshores la seua actitud ha canviat radicalment. No ha tornat a dirigir-nos la paraula i estem la mar de tranquil·les...

Ànims i sort!

29/3/06 6:50 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

La direcció, Nimue? I què fem si són amics...? A més, ací, qui parla de més acaba substituint. No sé jo què és pitjor, si el remei o la malaltia...

30/3/06 11:37 a. m.  
Blogger Iurema ha dit...

ja... doncs llavors no sé. tu anima't i no lo faces gaire cas. és una petarda i no val la pena

30/3/06 5:29 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

juer... si la direcció no et recolza... malament veig la cosa :(
ànims, bonica, que ja queda poquet per a l'estiu... ains, ho mirarem així...

30/3/06 10:07 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Iurema, se n'ha unit una altra!! Hi ha una amb més cara que esquena, però no t'explique tot el que fa perquè això serviria per emplenar un altre post... La gent falta al treball quan vol i al final acabem substituint els mateixos de sempre. Jo, vaja...

Aiss, Nimue, que benvingut siga l'estiu. El problema és que el centre m'agrada, i si pogués el triaria altra vegada per a l'any que ve. Supose que deu ser cosa d'aprendre a passar de la gent, no?

30/3/06 10:16 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Jeje, Guitapa, sí: "Más vale enemigo conocido (entre las sábanas)..."
A poc a poc, anem fent.

31/3/06 12:39 p. m.  
Blogger ALtraste ha dit...

A veces la única "solución" u "opción" ante este tipo de problemas es asumirlos.

Asume que hay getne así y que se comporta así y punto. No puedes hacer nada, no lo hagas. Simplemente asúmelo.

Besos y cosas,

AL.

P.d.: Si puedes hacer algo, hazlo : P (este comentario es pa marear un poco).

AL.

2/4/06 11:47 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ho assumiria si no m'afectara com m'afecta, Altraste. Però no m'agrada quedar-me amb els braços creuats, de manera que provaré a fer alguna cosa, com dius a la p.d.

2/4/06 6:47 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Salut.
Sóc del teu ofici i des de la meua experiència puc dir-te que una cosa que sistemàticament els treu de polleguera a la genteta aquesta és treure'ls a conversa la qüestió de la laïcitat de l'estat, la de la pluralitat de confessions religioses actals de l'Estat Espanyol (segur que teniu musulmans o ortodoxos al centre) i que el Concordat amb la Santa `(sic) Seu fou aprovat abans de la Constitució del 1978 i que avui suposa una clara discrimació vers els no catòlics (no passaria ni de lluny el sedàs d'un recurs al Constitucional). I si no en té prou per a que li agafe un "yuyu", pregunta-li com va de cotitzacions a la Seguretat Social i d'abonament de nòmines (els arquebisbats sembla que són bastant afeccionat a despistar-se en assumptes tan temporals i tant d'aquest món com aquestos). Això sí, si li ho dius, fes-ho a darrera hora, no fóra cas que el "yuyu" li agafe dins del centre i encara tindràs la mala sort que estaràs de guàrdia i hauràs de portar-la al centre de salut. Ànim i que un personatge tan penós no puga fer-te mal; no es mereixen el maldecap que tingues. Deu ser persona poc realitzada a nivell personal, i no veges tu a nivell professional; amb la personalitat tortuosa i torturada, quan no directament clienta del psiquiatre. Amb això que el seu regne no és d'aquest món... Això, ànim i a la marxa. I sort amb les opos!

6/4/06 9:01 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Vaja, Pere, és un bon suggeriment. Potser haja de traure el tema de quant em va encisar a l'institut la ILE perquè, a mi, això de l'escola laica sempre m'ha agradat molt... Mira, no ho havia pensat... Ho parlaré amb la meua companya, per descomptat després d'haver-me assegurat que ella ens escolta! Salutacions, i benvingut!

6/4/06 11:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici