5 de febrer del 2006

Cap de setmana de festa i meditació


El cap de setmana ha sigut curt però intens. Vaja, que ha donat per a molt. Us el resumisc en unes línies: només eixir del col·legi divendres a la vesprada me’n vaig anar a unes jornades on m’havia apuntat sobre estratègies per a fer front a la interculturalitat a l’aula, que van ser força interessants per les activitats que vam realitzar i per les reflexions que s’hi van fer. Al dia següent, dissabte, les jornades van continuar en el mateix estil de la vesprada anterior, igual d’aprofitades, però només fins a migdia, moment en què vam celebrar una cloenda amb “picaeta” i fotos de record.
En eixir d’allà vaig agafar la maleta que havia improvisat en cinc minuts i me’n vaig anar cap a un xicotet poble de València, el meu poble predilecte, malgrat que no és el meu, on se celebraven les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Blai, el seu patró. Havia quedat de passar aquestes festes amb una amiga d’allà a qui m’estime molt i, per això, refredada i tot com estava (i estic), vaig anar-hi. A la nit va fer un fred per a morir-se, sobretot per als alacantins poc acostumats com jo, va ploure i no dúiem paraigües, els dos pubs que hi ha al poble estaven plens de gent i no s’hi podia ni respirar... ah, no, que això de no poder respirar era efecte del refredat..., però bé, ja m’enteneu. No vam tardar molt a tornar a casa. El que sí vam tardar a fer va ser gitar-nos perquè, com que no ens veiem gaire sovint, sempre tenim un munt de coses per contar-nos. I així vam passar gairebé dues hores sense adonar-nos-en.
El més important de tota la conversa van ser les conclusions a què vam arribar juntes:
1- El més important no és veure coses noves, sinó veure les coses amb ulls nous.
2- Les coses a la vida s’aprenen pas a pas, fent camí, però mai amb les experiències viscudes dels altres.
3- Viure en el passat no és bo, cal passar pàgina per poder continuar escrivint la nostra pròpia història.
4- La vida et pot canviar de dalt a baix en tan sols una setmana. Potser en tan sols un instant. Cal estar preparat per al que vinga.
5- No hi ha res com un bon amic/a amb qui poder parlar en qualsevol moment, sobre qualsevol cosa, en qui poder confiar.
Gràcies per un cap de setmana impagable, E.!

16 comentaris:

Blogger Awake at last ha dit...

Tanta Nikon, tanta Nikon, y luego la foto sale movida, XDDDD

Besos!

5/2/06 8:58 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

m'han agradat molt les conclusions a que vau arribar...!!!
petons i vagi molt bé!!

5/2/06 9:14 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Awake, el zoom estava al màxim, jo en la "quinta puñeta", i tremolant de fred. A més, la foto no és d'ahir, és del viatge anterior.

5/2/06 9:24 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sí, Imma, el que passa és que a mi no m'han començat a agradar fins que he tornat a casa i ho he vist tot més objectivament. En calent no puc pensar gaire amb el cap, només amb el cor, i ja se sap que no és gaire racional.

5/2/06 9:26 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

que bé tindre aquestes amistats a mà de tant en tant!
en el meu poble també és festa major per Sant Blai però allà hi ha més de dos pubs així que supose que no serà el mateix ;)

b7s

5/2/06 9:44 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

M'estic adonant, Nimue, que Sant Blai se celebra a molts llocs, oi? Els dos pubs vénen molt bé i no en fan falta més perquè el poble no és gaire gran, només uns 4000 habitants; el teu supose que deu estar és poblat. Un beset!

5/2/06 9:53 p. m.  
Blogger Iurema ha dit...

cuca! aquest post m'ha posat de molt bon humor :) no sé per què!

estic molt d'acord amb totes les conclusions però m'ha agradat moltíssim la primera. és tan veritat!
veig que has tingut una setmana mogudeta. les jornades, molt interessants.

per cert, quin poble és? (si no et fa res) sembla molt bonic, i veig un camí molt romàntic que va cap al castell. m'equivoque?

vinga, una besadeta ;)

7/2/06 1:23 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Iurema, el poble es diu Bocairent, i el que es veu al fons és el Sant Crist, una ermita, o siga, que de romàntic, poc...
Sí que va ser mogudeta la setmana, però va pagar la pena, això també t'ho dic. Estic satisfeta amb les conclusions, sí senyor!

7/2/06 8:30 p. m.  
Blogger Awake at last ha dit...

Memememememememememememeeeeeeeeeee...

8/2/06 11:51 a. m.  
Blogger Iurema ha dit...

aaahm! una ermita... bueno! hauria sigut millor un castell. Bocairent, dius? No he estat mai però crec que conec algú d'allà... ja ho pensaré :)

8/2/06 12:17 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Awake, captat el missatge! Ho faré, però supose que fins al cap de setmana no podré.

8/2/06 2:09 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sí, Iurema, així es diu. La veritat és que et recomane el poble, sola o acompanyada, perquè és una meravella.

8/2/06 2:10 p. m.  
Blogger Iurema ha dit...

jem! doncs a veure si em passe algun dia. la veritat és que no m'he erecorregut gaire la geografia valenciana. i no està bé això! i mira que hi ha pobles bonics! ai, ai! :P

10/2/06 4:42 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Doncs ànim, Iurema, i a veure si en proposes algun tu també, que tinc ganes de fer turisme!

10/2/06 8:51 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

D'això de veure les coses amb altres ulls ja en parlava Proust: "The only real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes".

5/6/07 10:52 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sí, però després vénen les dites populars i això dels nous ulls ja no serveix, sobretot quan atenem a aquella tan sàvia que diu que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...

7/6/07 9:58 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici