Juny

Comença juny... I tot el que això comporta! Avaluacions, notes, reunions... Però açò no és el pitjor de tot, no. Voleu saber què ho és? Doncs que no hi ha menjador escolar!!! Sí, perquè per a una persona com jo, independitzada, i que només sap fer amanida de pasta per a menjar, els pròxims quatre mesos suposen un problema! Bé, ahir em vaig arriscar a fer pollastre al forn, una cosa que havia vist fer a una amiga feia temps, i la veritat és que em va eixir comestible... Però és que no m’agrada la cuina! Per molt que siga necessari apredre’n! (Que sí, R. que sí, que ja sé que “ensenya més una necessitat que una universitat”...). I, a més, que dinar sola resulta avorrit, i més després d’aquests huit mesos en què he estat dinant amb dotze persones més. Sí, l’absència de menjador m’ha trastornat una mica... més.

I més coses xules que passaran en juny: cremarem la foguera del col·le! No hi haurà bombers, però serà igualment divertit acabar tots banyats amb olles en la mà plenes d’aigua intentant banyar aquells que s’amaguen.

I el partit de futbol de mestres contra alumnes. Jo no sé per què m’apunte a jugar, si no aguante corrents ni cinc minuts, però allà que sóc, a la llista de participants. El cert és que a principi de curs vaig fer un pacte amb un alumne que es negava a cantar a classe: si ell cantava, jo jugava el partit de final de curs... Ara no puc queixar-me.

El dinar de jubilació de dos companyes. Ufff, sembla increïble que això acabe alguna vegada. La feina, vull dir. Xe, ja sé que elles s’ho muntaran d’allò més bé, però imagine que trobaran a faltar l’escola, després de tants anys... I nosaltres a elles, per què negar-ho? D’aquesta gent és de qui aprenem realment.

El dinar de final de curs, tots junts. FESTA!!!! (I amb això ja tinc solucionat el dinar de dos dies, jajaja).

I el concert del dia 18 que farem al col·le... L’estrena del cor! No sé ells, però jo estic nerviosa. Això és nou per a tots: per als xiquets, perquè és la primera vegada que canten música coral i per a mi perquè serà la primera vegada que dirigisca un cor... No hem tingut molt de temps per a preparar cosetes, només “existim” des de fa tres mesos, recordeu, però hem muntat cinc obres:

-Le coq est mort (en cànon)
-Rossinyol que vas a França (en cànon)
-Benedicat Vobis (Haendel)
-¡Ay! Linda amiga (Cancionero de Palacio)
-Tinc una barraqueta (Tradicional valenciana)

Espere que TOT isca de meravella!!!!