Cinc, quatre, tres...
El compte enrere ha començat. Quatre dies per al temut examen, onze dies lectius abans de les vacances de Pasqua (vacances que, d’altra banda, no crec necessitar; ja tornem amb l’estranya síndrome...), tres mesos per a acabar el curs...
De vegades tinc la sensació que tot succeeix massa ràpid, que el temps, mesurat d’aquesta manera, no em deixa gaudir del que m’envolta tant com a mi m’agradaria fer-ho, i que imposa els seus canvis sense aturar-se a pensar en allò que em fa deixar enrere deixant-me, alhora, un gran pes a l’ànima. Trobar-se completament bé en un espai i en un temps determinats no sempre és fàcil, però enguany m’hi trobe. M’agradaria que aquesta màgia no acabés, que els somriures romanguessen als nostres llavis el temps necessari per poder valorar com cal allò que tenim, i que aquest record ens tornés a fer somriure quan creguem que tot està ja oblidat.
És una setmana estranya. Tinc por, més que nervis (la famosa por a fracassar en allò que m’agrada de debò), sent enyor per coses que encara tinc (gran incongruència, certament), patisc per no acceptar la inapel·labilitat dels canvis, per intentar lluitar contracorrent, per no voler veure la necessitat de determinades actuacions... Per no acceptar que el temps no s’atura per res ni per ningú i que no escolta la veu de quatre gats que li preguen a cau d’orella uns instants més de permanència en el lloc que, després de molts esforços, han aconseguit fer seu.
De vegades tinc la sensació que tot succeeix massa ràpid, que el temps, mesurat d’aquesta manera, no em deixa gaudir del que m’envolta tant com a mi m’agradaria fer-ho, i que imposa els seus canvis sense aturar-se a pensar en allò que em fa deixar enrere deixant-me, alhora, un gran pes a l’ànima. Trobar-se completament bé en un espai i en un temps determinats no sempre és fàcil, però enguany m’hi trobe. M’agradaria que aquesta màgia no acabés, que els somriures romanguessen als nostres llavis el temps necessari per poder valorar com cal allò que tenim, i que aquest record ens tornés a fer somriure quan creguem que tot està ja oblidat.
És una setmana estranya. Tinc por, més que nervis (la famosa por a fracassar en allò que m’agrada de debò), sent enyor per coses que encara tinc (gran incongruència, certament), patisc per no acceptar la inapel·labilitat dels canvis, per intentar lluitar contracorrent, per no voler veure la necessitat de determinades actuacions... Per no acceptar que el temps no s’atura per res ni per ningú i que no escolta la veu de quatre gats que li preguen a cau d’orella uns instants més de permanència en el lloc que, després de molts esforços, han aconseguit fer seu.
32 comentaris:
Doncs mira, jo ja voldria estar a les vacances de Pasqua, i, ja posats, començar les d'estiu, així que no seré un dels quatre gats que li preguen al temps que s'ature :P
Supose que és l'examen de dissabte el que, a més de causar-te por com tu dius, està fent que no deixes descansar el teu cap i et veges envoltada de cabòries. Relaxa't i procura prendre-t'ho amb més tranquil·litat, que ja voràs com finalment tot anirà bé.
La síndrome, Èlsinor, que continue patint-la!
Jo també crec que tot això és per no pensar gaire en l'examen, però he de reconéixer que m'he sorprés a mi mateixa per aquesta "reacció". Nomarment estaria insuportable, histèrica, i buscaria l'aïllament per no pagar-ho amb qui no dec, però en canvi estic bastant tranquil·la en eixe sentit, encara que massa sensible. Total, que qui m'entenga, que em compre!
Has de descansar el cap i el cos bé, abans de l'examen... perque no fas exercicis de relaxaciò?
No son quatre gats, precissament.
Un abraSSo.
XD
Mks.
La veritat és que no en conec cap, Home de la música, només la respiració, però vaja, que en aquests casos no m'ajuda gaire...
Jo crec que sí, Awake, però ja m'explicaràs la teua teoria ;-P
Una abraçada!
et desitjo tota la sort del mon. Pensava fer un post escrivint i descrivint com va ser el meu examen dedicat en a tu.
un petonet
Ei, Lost, moltes gràcies per pensar-hi! A mesura que s'acosta el dia (demà...) és pitjor!
Un beset.
em sent exactament igual que tu respecte a la feina i les vacances. Jo tampoc crec que no necessite vacances!!!
si no calcule malament t'examines demà? molta sort!! :)
Per què no ens deixen les vacances per a quan les demanem, eh, Nimue?
No calcules malament, demà és l'examen i, de sort, en necessitaré un fum. Gràcies!
Zuerte pal examen, pequeña : )
Besitos.
AL.
Hola, bonica! Com ha anat l'examen? Espere que molt rebé! Besets!
Per a plorar, Altraste i Giorgio, per a plorar...
No precisament, Guitape... Però bé, què hi farem!
:-(
Pense que, durant les vacances, podràs fer més coses que t'agrada fer...
Àngel
Però ja no en les d'estiu, Valldalbaidí, que, després d'uns anys, em tocarà tornar a estudiar per al setembre...
ja saps la nota? que ràpid... no ha anat bé??? :(((
No sé la nota, Nimue, fins al 17 d'abril no ix, però sé l'oral que vaig fer, i jo no m'aprovaria. I si l'oral va anar així, ja no et dic res de l'escrit... (em va faltar parlar de tu, xe, que me'n vaig adonar després!)
ueeee! ainalma!!! fins que no se sap la nota de veritat no val desmoralitzar-se!! (parlar de mi? glups... en l'examen??)
Sí, hehe, després t'ho explique
;-)
Et dic el mateix que la Nimue: "No digues carabassa mentre no estiga confitada"! (Refrany popular valencià.)
La tinc al forn, Giorgio! (Si és que s'hi posa, que no n'estic segura...)
si no saps la nota encara hi ha esperances!
Déric, està bé ser optimista, però fins a quin punt es pot negar l'evidència?
Negar l'evidència? Que no veus la tele? No hi ha límit! :-P
Però jo no vaig nàixer amb tanta barra com els personatges de la tele, Giorgio!
Espero que anés bé! Aquest quadre.. en tinc una rèplica a casa! Magnífic
!
No anà bé, ^Emma^, però com que ja no s'hi pot fer res, de poc em serveix lamentar-me.
És que aquest quadre venia ideal per aquest post!
Un beset.
Ainalma!! Aisss
Jo et diria:
Aprofita cada instant com si aquest fos l'ultim!!
Es la manera de vencer el senyor temps! ;)
(ja explicaras que tal l'examen no?)
I mira, jo he arribat 4 dies després... que tal va anar tot al final???
Unmei i Home de la música, com ja he dit més amunt, un desastre, però bé...
:-(
ÀNIMS AMB L'EXAMEN, NOIA!!!
Uff, molt demanes, Sandra! Hahaha, però fa igual, ara mateix tinc altres coses que m'omplin el cap (i que intentaré escriure demà!!!).
Un petó, maca.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici