30 de gener del 2007

Diumenge amb Música

Diumenge, com es fa cada darrer diumenge de gener des de fa uns anys, la basílica d’Algemesí reuní un grup ben nombrós de músics, entre instrumentistes i cantors, per interpretar l’oratori de Haendel “El Messies”. Es tracta d’una de les obres més conegudes d’aquest compositor, però amb la peculiaritat que la seua lletra ha sigut adaptada al valencià i, a Algemesí, és interpretada en aquesta llengua. Dos hores i mitja, aproximadament, de música, més dos descansos... un total de tres hores per recordar.

L’església va omplint-se a poc a poc, el mal oratge no deté la gent que hi assisteix amb la seguretat que el fred no els impedirà sentir un dels millors concerts de l’any. Comença a eixir l’orquestra i el cor i de sobte es fa el silenci, un silenci que només trencarà el director en alçar la batuta. A mesura que van passant les diferents parts, l’emoció va en augment: és irremeiable sentir un calfred de tant en tant despertat per un acord, per l’harmonia d’algun coral, d’alguna fuga, per algun solista... I és que aquesta és la veritable raó de ser de la música. En el moment en què una obra ens emociona i ens fa sentir quelcom ja ens ha fets seus.

De música, n’hi ha molta i d’estils molt diversos. Fins i tot diria que hi ha un tipus de música diferent per a cada persona. És bonic descobrir quina és la música que arriba a cadascú, la que s’enganxa al cor, la que amara l’ànima, la que s’ancora en la nostra vida. És la música que ens fa riure o plorar, o recordar aquella persona que ja no hi és, o aquell amor que encara no se n’ha anat... És la música que ens fa sentir vius. Amb un moment, n’hi haurà prou per enamorar-se’n, però caldrà més d’una vida per poder oblidar-se’n.

I supose que va ser tot això el que m’obligà a fer-me mestra de música. Quan una cosa apassiona algú, necessita exterioritzar-la, fer-la arribar als altres, i això és el que jo pretenc en la meua feina. La meua intenció no és només que els xiquets sàpiguen solfeig i que coneguen els compositors més importants de la història de la música, sinó aconseguir que la facen seua i puguen gaudir-la amb els cinc sentits. En defitiniva, que aprenguen a estimar-la.

17 comentaris:

Blogger èlsinor ha dit...

En aquesta època nostra, la música ha esdevingut certament una banda sonora en la vida de cadascú de nosaltres, i tu tens la sort de fer allò que t'agrada: fer que la descobrisquen --o, almenys, que en tinguen consciència-- aquells que encara no han pogut adonar-se'n per la seua edat: els nens.

30/1/07 9:21 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sí que se n'adonen, Èlsinor, però només de la batuka, el hip-hop, el reggaeton... Necessiten algú que els mostre altres camins, altres possibilitats.

30/1/07 9:31 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

a mi la música clàssica no m'entusiasma, la veritat. No és que em desagrade però no és la que escoltaria per voluntat pròpia un dia qualsevol a casa. Però com que entre Haendel i el reggeaton hi ha moltes alternatives... em quede pel mig ;)

31/1/07 12:16 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

No cregues que jo sóc tan devota de la música clàssica, Nimue, que jo preferisc cantar-la a escoltar-la! Però el que passa amb els xiquets és quees tanquen en un estil només i, per poder dir, com tu, que no els agrada gaire, primer l'han d'escoltar...

Un beset!

31/1/07 8:06 a. m.  
Blogger DE TOT UN POQUET ha dit...

He estat dos anys en aquest concert (enguany no). És una meravella. És alguna cosa que totes i tots hauríem d'escoltar una vegada almenys a la vida.
Bona vesprada
Àngel

31/1/07 7:08 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

A que és impressionant, Valldalbaidí? I més enguany, que ha faltat el director que va promoure aquesta iniciativa, Diego Ramon i Lluch.
Una abraçada.

31/1/07 10:56 p. m.  
Blogger Giorgio Grappa ha dit...

Això s'avisa amb temps, dona!

31/1/07 11:02 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ups, no ho vaig pensar, Giorgio... Com que fins el dia anterior no vaig saber si hi aniria, no vaig dir res... Però per a l'any que ve, ja saps: l'últim diumenge de gener hi ha concert a Algemesí!

1/2/07 8:03 a. m.  
Blogger l'home de la musica ha dit...

I que... has pogut descobrir un nou talent per aqui? jo vaig estudiar solfeig al conservatori de Passeig Sant Joan, de Barcelona, però reconec que per un nen es fa pesat...

3/2/07 12:44 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Nous talents, no ho sé, Home de la música, però comença a agradar-los! De moment, dos xiquetes ja van demanar als Reis una guitarra!!

3/2/07 7:59 p. m.  
Blogger Awake at last ha dit...

Siempre cantando, siempre cantando...

¡Haz alguna cosa de provecho, por favor!

XD

Muuuuaks.

5/2/07 12:14 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Si ho fes, no seria jo, Awake!!

;-P

Un beset!

5/2/07 7:33 p. m.  
Blogger Deric ha dit...

si aconseguiexen estimar-la no l'oblidaran mai

6/2/07 9:41 p. m.  
Blogger Pedra Lletraferida ha dit...

Si veritablement voleu adonar-vos de la importància real que té la música per a les nostres vides feu l'exercici a l'inversa: Només cal que us imagineu -ni que sigui per un instant!- com seria el nostre mundà devenir sense ella... És impossible! Hi ha tantes i tantes vivències, records, moments, històries que romandran per sempre lligats a una melodia!.
Ens llegim, música Ainalma!

7/2/07 7:39 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

N'estic segura, Deric! ;-)

Uff, quin malson, Pedra! No, deixa-te'n, no vull ni tan sols imaginar-lo!

Un beset.

7/2/07 1:42 p. m.  
Blogger Lost in Translation ha dit...

i si jo hagues tingut una profe com tu!

8/2/07 11:13 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ui, Lost, no hi ha res com una bona predisposició a aprendre! ;-P

8/2/07 5:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici