Nadal...??

Ja ha tornat a arribar Nadal i, amb ell, tot allò que es repeteix any rere any: felicitacions, missatges, bones paraules, somriures acompanyats d’un “Bon Nadal”... I, perdoneu que en dubte, però tot això es fa perquè és Nadal i toca, o perquè el cor així ho dicta?

Estic farta de veure com en aquesta època de l’any el telèfon sona més que mai, la gent que en qualsevol altre moment no pensa en tu gens ni mica, ara agafa l’agenda i et truca perquè és Nadal, perquè ha passat molt de temps pensant en tu, però ara ho ha fet, i a veure si l’any que ve tenim una miqueta més de temps i podem prendre aquell café que teníem pendent... O millor encara: els missatges al mòbil, aquells que es reenvien sense pensar gaire en qui és el destinatari. Total, estan pensats per no haver de calfar-se el cap enviant una felicitació personalitzada. Que són molt bonics, sí, no ho negue, però són tots iguals. Com les targetes típiques... Si no saps què dir, fins i tot en internet pots trobar paraules adients per a qui siga. Potser és que jo sóc rareta fins i tot en això, però preferisc enviar la meitat de felicitacions i escriure el que sent de tot cor, preferisc passar una setmana sencera pensant què posar a una persona en qüestió a aprofitar eixa setmana omplint vint targetes idèntiques.

Tal volta el problema és que no sé ser hipòcrita, no he practicat gaire aquesta faceta que tan sovint mostra l’ésser humà. M’encanta la gent que saps que no et pot ni veure, i ara et posa el millor dels seus somriures per a dir-te “Bon Nadal” (ho ho ho) o “Felices festes!” mentre per dins va remugant vés a saber què. Són gent que, sens dubte, ha nascut per al teatre! No hi ha millors actors que ells.

I després aquella dèria de tothom per creure que, com que és Nadal, has de ser feliç, molt feliç! Doncs, mireu, és una època com qualsevol altra, i si estic feliç ho estaré no perquè siga Nadal, sinó perquè ho estic, i au. I si no ho estic, és perquè potser no intente amagar els meus problemes per estar en aquestes dates.

En fi, que tot això és un invent per tenir il·lusionats els xiquets (que és l’única cosa bona que hi trobe) i per a acabar d’omplir,una miqueta més, les butxaques d’El Corte Inglés.

Bones vacances a tots els que les tingueu i les vulgueu aprofitar!