16 de gener del 2007

Sóc rareta, què hi farem?

Hui és un d’eixos dies en què tot ix malament. Potser també hi té a veure l’actitud amb què m’he alçat aquest matí (apàtica, asocial...), no dic que no. No sé. He passat part del dia evitant els companys, els grups de gent, només volia estar sola i buidar la ment, actuar mecànicament, perdre la consciència de tot per uns segons. Però és molt difícil...

Una xiqueta m’ha escrit una carta aquesta vesprada. M’ha fet gràcia, potser és l’única cosa que se salve d’aquest dia.

Després he tornat a remugar per què l’altra nit vaig haver de somniar amb qui no hauria d’haver somniat, si més no, ja no. Crec que ja no sent res per ell, n’estic prou convençuda, però quan tot sembla tornar a la normalitat torna a atacar el subconscient. I després toca analitzar-ho... Maleïda racionalitat! Però el millor de tot és que, agosarada de mi, intente donar consells sobre l’oblit... D’ara endavant romandré calladeta, que estic més mona.

De camí a casa he desconnectat la ràdio del cotxe, no m’abellia escoltar res. Ara vull sopar alguna coseta i ficar-me al llit. O millor encara: ficar-me al llit directament i resar perquè demà isca el sol d’altra manera, que si no acabaré explotant i dient coses poc adients a qui se’m pose al davant.

Demà serà un altre dia (o això espere...).

19 comentaris:

Blogger Giorgio Grappa ha dit...

bEnViNgUdA aL cLuB dElS rArEtS!

Com a fundador i president, és per a mi un honor i un plaer inexpressable lliurar-te el Carnet de Sòcia Plenipotenciària així com la Banda Vermella amb Pintetes Grogues i Taquetes Morades reservada als actes protocolaris i ocasions solemnes en els que, com a representant d'aquest egregi club, participaràs.

He dit.

PS: Quina enveja, els teus alumnes t'escriuen cartes boniques.

17/1/07 5:42 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

demà sempre és un altre dia, xiqueta! molts ànims que està la lluna minvant i ves-te'n a saber!

17/1/07 7:18 p. m.  
Blogger Lost in Translation ha dit...

ohhhhhhhh ja som dues!!!!!!! jo estic igual que tu maca!
Segur que dema serà millor.

17/1/07 8:53 p. m.  
Blogger èlsinor ha dit...

Vaja, veig que entre nimue i jo haurem de buscar algun 'germanet' de les meues xiques, que, com hom diu, un clau en trau un altre... ;)

Demà, però, ja voràs com serà un altre dia.

17/1/07 9:24 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sr. Giorgio, l'honor és tot meu per poder ser admesa al vostre club com a sòcia. Ni tot l'or del món pot pagar tal oferta! Moltíssimes gràcies!

PS: la carta va resultar ser un poema...

"Porque eres alta,
porque eres morena,
en dos palabras:
¡TÍA BUENA!"

Què se suposa que passa quan la lluna minva, Nimue? Espere que siga bo...

Demà, demà... Hui... Ja en parlarem, Lost! Dues bones ens hem ajuntat...

Això del clau va ser el meu lema l'any passat, Èlsinor, però de vegades és pitjor el remei que la malaltia! De tota manera, i per donar una segona oportunitat, la Nimue i tu teniu la meua aprovació per a buscar-me el germanet eixe que nosaltres sabem...

Una abraçada!

17/1/07 10:49 p. m.  
Blogger Giorgio Grappa ha dit...

Doncs va a resultar que estic molt d'acord amb el poema... ;-)

18/1/07 8:27 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ja t'ho he dit en alguna ocasió, Giorgio: tu, que em mires amb bons ulls! ;-)

Deu ser l'època, Guitape... Espere que a tu també et passe prompte.

Un beset a tots dos.

19/1/07 11:12 a. m.  
Blogger Sandra ha dit...

Jo també espero que aquest mal aire que corre ens passi a tots aviat.

19/1/07 4:40 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Fotre, doncs estem tots bons, Sandra! La llàstima és que no es cure amb un xarop...

19/1/07 8:21 p. m.  
Blogger Iurema ha dit...

uui!! no eres rareta! jo de vegades també tinc aquets dies en què preferiries aparéixer en una illa deserta i que tots et deixaren en pau. per sort, tot passa ;)

20/1/07 6:30 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Per sort, Iurema! El meu problema és que no sé dissimular en aquests casos i puc acabar ferint algú que no té res a veure... Aleshores som dos a patir.

:-(

20/1/07 8:47 p. m.  
Blogger Pedra Lletraferida ha dit...

Ostres, Ainalma, no sé pas si sóc a temps de demanar-te disculpes per l'oblit de no comunicar-te la meva reaparació bloguera!... ;)
Doncs ja està dit, oi?... Hehehe.
Si t'hi has fixat hi tinc posat un enllaç cap a la teua caseta. No t'amoïnis que jo hi passo dia rera dia per aquest llogaret, encara que no t'hi deixi cap regalet.
I sento dur-te la contrària però quan estàs més mona és quan parles i quan escrius, i quan penses, i quan somrius, i quan estàs moixa... també!
Apa, B7's, i ens llegim!
P.D.: Haurás de canviar l'enllaç al meu blog i el nom. Mercès!.

20/1/07 9:30 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

No passa res, Pedra, però m'ha sorprés (molt gratament!) trobar un comentari teu en el bloc d'Èlsinor!
Ara, com goses dur-me la contrària! T'assegure que estic més mona calladeta, l'altre dia ho vaig comprovar... I subtilment van fer que me n'adonara. I és que de vegades no es pot dir el que es pensa, de vegades no hi ha més remei que dir el que l'altra persona necessita sentir (per les circumstàncies...). És tot molt complicat.
Per cert, ja t'he canviat l'enllaç i el nom!!! I, torne a repetir, benvingut de nou! Un beset.

20/1/07 9:45 p. m.  
Blogger DE TOT UN POQUET ha dit...

Hi ha dies que millor faríem si ens quedàrem al llit. Però hem de ser valents i pensa que això ens passa a tots... o a alguns més que a altres...
Bona vesprada i començament de setmana...
Àngel

21/1/07 7:53 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Potser és que tenia les defenses baixes, Valldalbaidí, cosa que ha declinat en un refredat... Anímicament estic millor, i segur que demà serà un gran dia, no ho dubte!
Una abraçada.

21/1/07 8:33 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

sí, sí, hi ha dies que també em llevo antisocial o asocial, com vulguis, llavors el millor seria no sortir de casa, però és clar, s'ha d'anar a treballar i has de fer un esforç de concentració per no bordar continuament.

22/1/07 8:56 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

El meu problema, Deric, és que acabe bordant...

22/1/07 12:44 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola! jo últimament en tinc bastants d'aquests dies que expliques, el millor seria dormir fins que passin, però no es pot..

24/1/07 3:21 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Doncs no, Uruviel, no es pot, però tant de bo s'hi pogués...

24/1/07 7:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici