Cap d'Any

Després de passar dos dies al costat del carrer que veieu a la foto (em va fer gràcia el nom, què hi farem?), ahir vaig tornar a casa. He passat Cap d’Any en un poble d’uns 300 habitants, enmig de la muntanya i amb la cobertura justa per al mòbil. Però ha estat bé. Tot ha sigut menjar, veure la televisió, menjar, jugar a les cartes, menjar, dormir, veure House en portugués (no, no l’entenc, però és que el DVD no tenia comandament a distància i no vam poder canviar l’idioma...), mejar, jugar al Cranium i més dormir i més menjar. Bona manera d’acabar un any i començar-ne un de nou, no? A més, ha sigut el primer any que he aconseguit menjar-me el raïm quan tocava; fins i tot anava una campanada per davant! Però vaig oblidar demanar-ne un desig...

A banda d’això, he tingut l’oportunitat de veure la neu (no l’he vista mai...), encara que de lluny, moooolt de lluny, en una muntanya que teníem al davant. He vist verd, el color aqueix que tant trobe a faltar per ací, cobrint el paisatge, he comprovat que existeix algun lloc on l’aigua ix més freda que a l’aixeta del meu col·legi i he tornat a comprovar que la gent que viu al poble és molt més agradable al tracte que la gent de ciutat de tota la vida. Fins i tot saluden quan es creuen amb tu pel carrer, encara que no et coneguen!

Ara toca descansar de tant de descans, actualitzar el bloc i celebrar que només queden 6 dies de vacances!!!

(Ah, per cert, FELIÇ 2007 A TOTHOM)