Adéu, Carbonilla...

Ahir va ser un dia dur. I és que no és gens senzill acomiadar-se d’algú a qui estimes, encara que aquest algú tinga les orelles grans i siga pelut. Encara que aquest algú siga un conill. Ja vaig contar-vos, no fa gaire, que teníem una amigueta nova a l’escola, Carbonilla, una conilleta toy negra preciosa. Enamoradeta, em tenia! Però de Nadal ençà havia començat a desenvolupar un comportament una mica agressiu que fins ara no havia tingut i això, en una escola, és un perill. Vam haver de prendre mesures. Parlàrem amb l’encarregat de la botiga on la compràrem i l’home ens digué que era molt estrany que un conill es llancés a mossegar (ho ha fet unes quantes vegades i, “per sort”, no als xiquets...) perquè no són animals agressius, de manera que ens va dir que la hi portàrem i que ell se l’enduria a casa, que en tenia més. Al final ens la van canviar per un altre conill. Bé, conill... Se suposa que ho és, però ja en penjaré alguna foto i em direu... Jo el descriuria com una boleta de pèl amb orelles. Eh, que això sí, d’orelles, sí que en té, l’animalet... Ja té nom, es diu Beethoven.

El camí de tornada amb el nou conill va ser difícil. Mirava Beethoven entre llàgrimes i no podia deixar de pensar en la meua Carbonilla. Mai no hauria imaginat que es pogués arribar a estimar tant un animalet. Sé que estarà bé i ben cuidada, però la trobaré molt a faltar. També sé que la nostra responsabilitat com a docents està per damunt de la nostra voluntat, i que això era el que havíem de fer, però això no fa el tràngol més suau. Mentre anàvem en el cotxe, la meua companya (i també amiga, per sort) intentava animar-me, canviar de tema, però jo necessitava plorar, em sentia malament i no volia que ningú em digués res. El cas és que, quan estic així, acabe parlant de manera poc adient i puc arribar a ferir les persones que estime, cosa de la qual després acabe penedida. Doble patiment. Angelet meu, quina paciència que té!

En fi, que hui que estan els ànims una miqueta més calmats volia aprofitar per a escriure açò en record de Carbonilla, la conilleta més bonica de tot Alacant!