Carta a la Primavera

Estimada Primavera,

Ara que s’acosta el teu equinocci m’agradaria demanar-te un desig, ja que mai no te n’he demanat cap. Desitjaria, per damunt de tot, una bona capacitat d’organització del temps (la necessitaria en més aspectes, la capacitat d’organització, però el que més em preocupa ara és aquest...), perquè darrerament, no sé com ho faig, però no trobe estones buides per a fer les coses que realment hauria de fer ni moltes d’altres que faria per gust. No trobe temps per a llegir el munt de novel·les que s’acumulen a la tauleta de nit, ni per a fer aquell treball que he de lliurar d’ací poc, ni per a estudiar aquell examen que tinc a final de mes, ni per a llegir els blocs amics, ni per a escriure en el meu propi! I, malgrat la quantitat d’assumptes que porte a sobre i que també són importants, no deixe de pensar en tot això que també hauria de tenir un lloc en el meu horari.

Et done les gràcies a la bestreta!

Eternament agraïda i desitjosa de la teua arribada,

Ainalma.