25...
S’acosta un dia que, anys enrere, m’ha resultat complicat, però enguany ho estic portant prou bé, amb molta dignitat. Dijous és el meu aniversari. Mare meua, un quart de segle!!! Alguna cosa ha canviat. Potser aquesta nova etapa de la meua vida. No sé, sent que he fet un pas endavant, no tinc la sensació de l’any passat, per exemple, que em sentia exactament igual que l’any anterior, i que l’anterior a l’anterior, però amb un any més a la motxilla. Tal volta els canvis siguen bons de tant en tant.
Estic també més tranquil·la que la setmana passada. Em sentia cansada, a més de tota la resta que ja vaig escriure en el post anterior, però no hi ha res com un cap de setmana relaxat i amb temps per a dormir per a guarir qualsevol tipus de ferida. Amb 12 hores seguides en vaig tenir prou.
L’escola és un altre al·licient darrerament. Ja em fet el sorteig de l’amic invisible i no puc queixar-me de la persona que m’ha tocat, encara que és un maldecap haver de pensar el regal perfecte. Tenim una consigna per al joc, i és que cada divendres deixem un regal per a l’amic o amiga en la caixa, regals de broma, però que, sincerament, alegren el dia. Potser això siga el més divertit de tot, més encara que el que puga ser el regal final, el de veritat. Divendres em deixaren una foto de l’Ismael Serrano (tant en vaig parlar??) i un Sudoku electrònic (tan enganxada em veuen??). Ja un aniré contant.
Estic també més tranquil·la que la setmana passada. Em sentia cansada, a més de tota la resta que ja vaig escriure en el post anterior, però no hi ha res com un cap de setmana relaxat i amb temps per a dormir per a guarir qualsevol tipus de ferida. Amb 12 hores seguides en vaig tenir prou.
L’escola és un altre al·licient darrerament. Ja em fet el sorteig de l’amic invisible i no puc queixar-me de la persona que m’ha tocat, encara que és un maldecap haver de pensar el regal perfecte. Tenim una consigna per al joc, i és que cada divendres deixem un regal per a l’amic o amiga en la caixa, regals de broma, però que, sincerament, alegren el dia. Potser això siga el més divertit de tot, més encara que el que puga ser el regal final, el de veritat. Divendres em deixaren una foto de l’Ismael Serrano (tant en vaig parlar??) i un Sudoku electrònic (tan enganxada em veuen??). Ja un aniré contant.
I, per últim, us deixe la foto de l’hotel on vaig passar el cap de setmana fa dos setmanes, durant les jornades. M’encanta...
22 comentaris:
felicitats i gaudeix-ne !!! ... per cert, quin hotel més chulo !!! ... salut
ascolta, guapa! fer 25 anys amb dignitat no té mèrit! El mèrit és fer els meus 32 amb dignitat! i si no ja m'ho contaràs! :P
Doncs moltes felicitats per endavant, i que acabes la setmana amb tants --si no més-- ànims com ara mateix, que ja hi veus com els mals moments acaben esvaint-se :)
Gràcies, Mossèn, pense fer-ho!!!
Ei, que pel moment que em toca, sí que té mèrit, Nimue! No em faces pensar ara en els -ta, que ja arribaran, dona... ;-P
Per sort, així és, Èlsinor! Moltes gràcies!!!
Besets.
Per molts anys, noia!
Pensa que aquest any que entra segur que serà l'any dels que ho hem passat malament i que ens mereixem una treva (jo ho vull creure perquè si no...).
Sigues molt feliç!
Petons
N'estic segura, Shadow! Enguany, és el nostre any.
Un beset!
bonica! és avui, no?
sempre és festa el dia del teu aniversari! que tingues un gran any ple de coses bones! b7s!
Sí, Nimue, és hui, moltes gràcies!! Xe, un quart de segle... ;-)
Un beset!
wowo!!
FELICITATS RETRASSADES!! És l'últim any de Carnet Jove!! Què hi farem, nena! Per mi també ;) Ara existeix el +25, ja fins als 35!!! Gjgjgj
Et proven bé?
Espero que sí
Felicitats, i aquests 25 siguin un bon any. Qui els pogués agafar!Viure sola és un gran pas per la vida personal de cadascú.
Encara que un dia després... però molta felicitat i per molts anyets...
Caguendeu!! Algún día me apuntaré ls fechas de cumpleaños de la gente que me importa...
FELICIDADES (aunque atrasadas) de corazón!
Muá, rebonica.
AL.
Ei, Iurema, ací el carnet jove és fins als 26, i després està el +26, però crec que és només fins als 30. Em sembla que me n'aniré a viure a Catalunya... ;-)
Gràcies, Ricard! Sí que és un canvi, la veritat, cosa que s'agraeix. Està bé això!
Moltíssimes gràcies, Valldalbaidí!!!
No passa res, Al, jo també sóc un desastre per a aquestes coses... En fi, que mentre no et passe com a mi, que ho apunte en l'agenda, però després no la mire...
Molts besets a tothom!
25? Has dit 25? 25 anyets? Però si et portes encara no dos mesos amb els meus fills grans!!!! Podria ser la teva mare! (O la teva sogra ;))
Moltíssimes felicitats, "filleta", i no et trenquis el cap amb dignitats i quarts de segle. Qui els pogués tenir, uf.
Sigues molt feliç :)
Ei, Isnel, que sempre és possible organitzar una trobada amb els bessons, no? ;-P
Una abraçada!
Xiqueta felicitats perosi 25 no son pas res.
Moltes felicitats.
Això diuen els que en tenen més, Striper, però per a mi, de moment, en són un fum!!
Ai, només 25? però si el meu fill gran en té 21....uixxxx... i el meu petit 15............
au, disfruta, petons
nono!! que jo ja no estic a bcn!! ara visc a valència, filla... m'he canviat :S coses de feina (tot i que semble estrany)!!! no m'ho he canviat en el perfil pq em fa pena :S
Només, Zel??? A mi em semblen un fum!!! Petonets!
Ai, i no és fins als 26 al País Valencià, Iurema?? Jo tenia entés això! Mare meua, no, si encara seré més vella del que pensava!
mare meva! només un quart de segle!
Ni més, ni menys, Deric! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici