25...

S’acosta un dia que, anys enrere, m’ha resultat complicat, però enguany ho estic portant prou bé, amb molta dignitat. Dijous és el meu aniversari. Mare meua, un quart de segle!!! Alguna cosa ha canviat. Potser aquesta nova etapa de la meua vida. No sé, sent que he fet un pas endavant, no tinc la sensació de l’any passat, per exemple, que em sentia exactament igual que l’any anterior, i que l’anterior a l’anterior, però amb un any més a la motxilla. Tal volta els canvis siguen bons de tant en tant.

Estic també més tranquil·la que la setmana passada. Em sentia cansada, a més de tota la resta que ja vaig escriure en el post anterior, però no hi ha res com un cap de setmana relaxat i amb temps per a dormir per a guarir qualsevol tipus de ferida. Amb 12 hores seguides en vaig tenir prou.

L’escola és un altre al·licient darrerament. Ja em fet el sorteig de l’amic invisible i no puc queixar-me de la persona que m’ha tocat, encara que és un maldecap haver de pensar el regal perfecte. Tenim una consigna per al joc, i és que cada divendres deixem un regal per a l’amic o amiga en la caixa, regals de broma, però que, sincerament, alegren el dia. Potser això siga el més divertit de tot, més encara que el que puga ser el regal final, el de veritat. Divendres em deixaren una foto de l’Ismael Serrano (tant en vaig parlar??) i un Sudoku electrònic (tan enganxada em veuen??). Ja un aniré contant.

I, per últim, us deixe la foto de l’hotel on vaig passar el cap de setmana fa dos setmanes, durant les jornades. M’encanta...