Any nou, de nou

I tornem a l’1 de setembre, l’any nou de la gent del gremi. Sembla mentida que faça ja un any que començàrem el curs passat, i ja estem a les portes d’un de nou. Poden passar tantes coses en només 365 dies...

Però enguany és diferent, sé on vaig, amb qui, conec el que m’espera. En certa manera, és una tranquil·litat. En realitat, tinc ganes que arribe dilluns, tornar a la normalitat, a la “rutina”, al soroll dels corredors plens de xiquets. Però sé també que em costarà adaptar-me de nou a un col·le “gran”, sobretot després d’aquest darrer curs.

Encara trobe a faltar el col·le d’enguany, els xiquets, l’ambient, tot el que significava aquell lloc. Quan passe per davant i no puc evitar mirar-lo (o siga, sempre) encara se m’escapa alguna llàgrima. Quan parle amb la gent que ha compartit amb mi tot allò i recordem tantíssimes coses i situacions ocorregudes, també. És una sensació molt estranya, com tenir el cor dividit en dos meitats: en una, el col·le on vaig i on vull quedar-me, en l’altra, el col·le de què m’agradaria no haver hagut de marxar.

Espere almenys que el canvi aquest (o retorn) ajude a calmar els ànims, que em permetisca tornar a la serenitat emocional de no fa tant i que, de debò, pague la pena tot plegat. El meu compromís d’enguany és posar tot de la meua part perquè així siga.

Bon any!