No està malament això...
Per a celebrar que ja porte cinc dies vivint sola i que ho porte prou bé, que no em desagrada l’experiència, sinó més bé al contrari.
Per a oblidar que porte tres dies sense veu, literalment, per culpa d’un refredat que m’està fent la guitza des de fa una setmana.
Per a celebrar que el sopar d’ahir a la nit amb els companys de l’any passat va ser genial.
Per a oblidar que necessitaria una baixa perquè fer classe sense veu és francament difícil i que no vull demanar-la.
Per aquesta setmana, que recordaré per molt de temps, us deixe la lletra d’una cançó d’Ismael Serrano que m’encanta, i que espere poder sentir en el concert seu que aniré a veure el pròxim 20 de novembre!
PAPÁ CUÉNTAME OTRA VEZ
("Atrapados en azul")
Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.
Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.
Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.
Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Per a oblidar que porte tres dies sense veu, literalment, per culpa d’un refredat que m’està fent la guitza des de fa una setmana.
Per a celebrar que el sopar d’ahir a la nit amb els companys de l’any passat va ser genial.
Per a oblidar que necessitaria una baixa perquè fer classe sense veu és francament difícil i que no vull demanar-la.
Per aquesta setmana, que recordaré per molt de temps, us deixe la lletra d’una cançó d’Ismael Serrano que m’encanta, i que espere poder sentir en el concert seu que aniré a veure el pròxim 20 de novembre!
PAPÁ CUÉNTAME OTRA VEZ
("Atrapados en azul")
Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.
Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.
Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.
Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Sentit per Ainalma a la/es
12:23 a. m.
11 comentaris:
guapa! jo continue afònica i fent classe també! ains... espere que ens millorem aviat!
m'alegre que t'hagen anat tan bé aquests dies d'independència!
i jo també vaig al concert d'Ismael, però el dia 15! ueeeeee!!!! :)))
Doncs a vore si milloreu totes dues ben prompte...i bon concert! :)
Hola, bufones malaltes, jo també tinc tos (porc vici de fumar) i a més no paro amb els ninins, que els hem obert un bloc, i els tenim alucinadeta... aviat ja escriuran ells, ara ho fan als comentarsi, pobrissons...
Doncs sí, tinc el Mari.....ano clavat al cap, amb aquella bandera al darrera, el gran porcàs, coi, la memòria no farà res amb aquest brètol?
Ai que ens enfadem, va a nonir i a posar-nos bonetes, pètons.
Bonica cançó. M'ALEGRE QUE JA ET TROBES INSTAL.LADA. i si et cal una baixa, demana-te-la que, finalment, l'administració no t'agrairà mai el que has fet tu per ella.
Ja ho he llegit, Nimue, , que també estàs així. Deu ser cosa del temps, perquè al col·le estem tots igual. Ara, això meu és que ja no és veu de Manolo, és que l'he perduda del tot, només puc xiuxiuejar... Demà tornaré al metge, que 5 dies així ja és més que suficient!
Ains, m'encanta l'Ismael Serrano!!! Espere que vaja bé el concert, que tu el tens abans!!
Gràcies, Èlsinor, això és el que cal, tornar a parlar!!
Zel, vés amb compte, que jo també vaig comentar amb la maleïda tos, i mira ara... Que no sempre és del tabac, dona. I ja llegirem eixe bloc de què parles!!
Ja ho sé, Valldalbaidí, però és que mai no he agafat una baixa. Però si demà continue sense poder emetre sons, potser m’ho pensaré.
Besets!!
no esta malament ... el què ??? ... vos o viure sola ??? ... salut
Cap de les dues, Mossèn! ;-P
Hola, xiqueta independitzada! Ui, com m'agradaria veure't per un foradet quan entres a casa, i veure't la cara de felicitat. L'afonia no serà de cantar a tothora pels racons de casa teva? M'encanta la lletra d'aquesta cançó, et posa la pell de gallina.
Cuida't!!!
Ei, Isnel! Doncs no sé si es veu la cara de felicitat, però ho estic, i molt!!
Quant a l'afonia, ja he recuperat la veu, però encara no he recuperat la meua veu :-(
Un beset!
Per recuperar la veu res millor que les Juanoles, em sembla que és l'antídot miraculós del mestres d'arreu.
Salut
Doncs tenim un problema, Jroca, perquè és que no m'agraden gens!!!
De tota manera, ja l'he recuperada gairebé tota...
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici