La novetat, les vacances... la tornada!

He dit alguna vegada que no m’agraden els dies de pluja? Doncs això, que no m’agraden. Són grisos, tristos, no conviden a eixir al carrer, ni a res. I portem una Setmana Santa... Perquè clar, si això passa en un dia de treball, no és tan greu, però en vacances... Si després de la poca gràcia que em fan, he de quedar-me a casa per culpa del mal oratge, ja l’hem feta bona!

I després de la meua queixa, us conte com va ser això del pis. En realitat, el trobaren els meus pares! Feia uns dos anys que buscava pis, encara que no em prenia la recerca massa seriosament. A més, sempre intentava allargar el moment de ficar-m’hi de cap: “És millor esperar a l’estiu, després de les adjudicacions, per si m’envien fora...”, “ui, no m’han convocat per a les adjudicacions, haurem d’esperar que em criden de la borsa, a veure on m’envien...”, “uff, ara tinc les oposicions al damunt, deixem-ho per a quan acabe...”, “mmm, és que ara estic amb les pràctiques i tot això, i no vull pensar en res més... millor comence a buscar en estiu”. Fins que un dia arribaren els meus pares amb uns plànols a la mà que, per a què negar-ho, m’encantaren. Era el que volia, i ho vaig saber només veure’ls. Tots els que havia vist anteriorment tenien alguna cosa que no m’acabava de fer el pes: no té garatge, les habitacions són molt menudes, no té balcó... Però aquest... És perfecte per a mi! L’altre dia em deixaren veure’l, xafar-lo, obrir els armaris, abocar-me al balcó, i enamorar-me’n! Me n’aní directa al banc a fer la reserva, i d’aleshores ençà que el sent cada vegada més meu. Xe, i pensar que encara em queden dos mesos perquè em donen les claus!! Ara, jo ja estic mirant “pijadetes”....

Per al que queda menys temps és per a tornar a l’escola, bé! Huit dies, bé! I crec que intentaré seguir els bons consells dels bons consellers que diuen que el que cal fer és aprofitar el temps que queda al màxim en lloc de lamentar-se per un moment que encara no ha arribat. A més, d’aquesta manera podrem cridar, al final de tot, això de: “!que me quiten lo bailao’!”. Bé, de moment, almenys, em compromet a intentar-ho.