2 de juny del 2007

Intent d'autocomprensió

Quan es toca fons, l’única sortida es troba cap amunt. La setmana passada el vaig acariciar amb les mans. Només un motiu i vaig començar a afonar-me, a caure, a defallir. No en recorde cap altra vegada, d’haver-me sentit igual.

Tinc una estranya manera d’actuar, i és que, quan estic així, malgrat saber que no és, potser, el que més em convé, tendisc a buscar la solitud. I també, pel que es veu, acabe ferint, sense adonar-me’n, aquells que m’estimen, cosa que no em perdone. No, no va ser una setmana fàcil.

I així vaig resistir fins que vaig començar a somatitzar el que anímicament sentia i em vaig dur un ensurt dels bons. Simplement, vaig explotar. Però almenys això em va fer “caure del burro” i admetre que necessitava parlar amb algú, que sola no podia amb tot.

Sort que la gent que ens estima ho fa per damunt de tot, fins i tot de paraules feridores dites fora de to. Sort que la gent que ens estima no ens nega mai una abraçada quan la necessitem. Sort que sempre hi ha algú que ens estima, a qui estimem i amb qui podem comptar per al que siga. Estimats amics, que diferent seria tot sense vosaltres!

25 comentaris:

Blogger Awake at last ha dit...

Fea.

O com dirien els Teletubbies

¡¡¡AAAAAAABRAAAAAÇAAAAADAAAAAAAAAA!!!

XD

Mks.

2/6/07 8:36 p. m.  
Blogger Antoni Esteve ha dit...

Cert, sense amics s'empassa pitjor.
Creia que erem pocs els que actuem així, però t'acabo de trobar i he vist que som molts els solitaris.

una abrassada.

2/6/07 9:06 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Awake, ja et val, ja!

:-P

De vegades em fa por arribar a convertir-me en una veritable solitària, Antoni. Bé, és la solitud, el que em fa por...

2/6/07 9:10 p. m.  
Blogger Antoni Esteve ha dit...

Cert, la solitud fa por, però també algunes companyies.

3/6/07 1:04 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Però ja en tenim cura a l'hora de triar-les, no? O, almenys, això vull pensar.

3/6/07 9:36 a. m.  
Blogger nimue ha dit...

ai, xiqueta, ací una altra que reacciona igual que tu davant d'aquestes situacions... no, si al final ens ajuntarem tots i no hi haurà manera d'estar solets ;)

ànims, guapa!

3/6/07 11:39 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Moltes gràcies, Nimue, ja estic molt millor, si no, no ho hauria pogut escriure... Ocorregué la setmana passada.

Mmmm, veig que sí que és cert que som molts els qui actuem així, sí...

Besets.

3/6/07 6:08 p. m.  
Blogger èlsinor ha dit...

Doncs a veure si ara has après la lliçó i, quan te'n torne a passar alguna de semblant, t'obris més i no et tanques en tu mateixa fins al punt d'explotar... :)

3/6/07 9:56 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

No sé, Èlsinor, sóc massa cabuda... Però ho intentaré, això segur.

;-)

4/6/07 7:48 a. m.  
Blogger Giorgio Grappa ha dit...

Eps! Ves amb compte amb la soledat, que és mala companyia.

Una abraçada!

4/6/07 11:48 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ho sé, Giorgio, però de vegades és necessària...

Besets.

4/6/07 2:32 p. m.  
Blogger Jobove - Reus ha dit...

tots som pops !!!

4/6/07 3:43 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Pops, Té la mà Maria?

4/6/07 5:24 p. m.  
Blogger mossèn ha dit...

l´amistat és un bé escas ... salut

4/6/07 10:00 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

I molt preciat, una de les coses més valuoses que hi ha, Mossèn...

5/6/07 8:00 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

M'ha encantat trobar-te. Així per sorpresa. I llegir-te, amb sorpresa també.
Si mai més tornes a tocar fons, xiula'm.
Dèlia

Per cert, de veres t'agrada Harry Poter?

5/6/07 5:14 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

No és que m'agrade, Dèlia, és que en sóc addicta!!

5/6/07 9:50 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Com que no sé com funciona este bloc, i si podràs vore tots els nous cometaris al mateix temps, t'indique les dates d'on he deixat escrita alguna coseta.
27.11.05
5.02.05
22.06.06
16.12.06
4.03.07
22.05.07

Ordenada sí que sóc, eh!

5/6/07 11:58 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Doncs sí que ets ordenada, sí... Hi entraré!

6/6/07 7:48 a. m.  
Blogger Iurema ha dit...

Molt ànims, xiqueta. Pensa que quan, pel que siga, t'afones, estàs a l'aigua i per naturalesa FLOTES. Més tard o més d'hora ixes a la superfície. I de ben segur que més forta. Sobretot, més forta.

Una abraçada molt gran!! Em sap greu el mal moment... Molts besets :)

6/6/07 10:16 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Tot està en arribar al fons i agafar impuls, Iurema... En eixe procés estic ara.

Un beset!

6/6/07 2:26 p. m.  
Blogger Marc ha dit...

Hi ha un proverbi que diu que "des del fons del pou el cel es veu petit".Però el cel hi està, i és gran. Recorda sempre les paraules del poeta "Si per la nit plores per la pèrdua del sol, les llàgrimes no et permetran veure les estrelles.
Sort que tens gent que et dona el seu suport- aquells a qui diem amics.

8/6/07 10:08 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Intentaré tenir-ho sempre en compte, Marc. Coneixia les paraules de què parles, però cal recordar-les també de tant en tant. Gràcies per fer-ho per mi!

8/6/07 10:36 a. m.  
Blogger DE TOT UN POQUET ha dit...

Feia dies que no hi entrava als blocs (no podia per feina de classe i política. Et vull dir que sí és així el que expliques
Àngel

20/6/07 6:46 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sort que és així, i sort que podem contar-ho d'aquesta manera, Valldalbaidí, que no tot el món pot fer-ho...

20/6/07 10:35 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici