3 de maig del 2007

Gris

He estat un temps absent... Ho lamente! La veritat és que s’ha complicat tot una miqueta, amb la qual cosa o vaig de bòlit o estic un poc descentrada.

Tinc l’ordinador encara per formatar, m’estic connectant com puc en el mode a prova d’errors des de casa, i des del col·le no m’ature molt en internet. Ara que tot ha tornat a la normalitat (els xiquets ja s’han oblidat de les vacances i tornen a estar centrats en el que toca), intente gaudir al màxim del temps a l’escola... Mai no hauria imaginat que es pogués arribar a estimar tantíssim uns xiquets que, al cap i a la fi, són alumnes. Però no, no són només alumnes... són els meus xiquets! No sé què faré l’any que ve, quan aquest cicle haja acabat.

Les coses a casa tampoc no van del tot bé. Mon pare no gaudeix de molt bona salut, té afectat el nervi trigemin, amb la qual cosa pateix uns dolors horribles que ni la morfina poden minvar. Tot això començà fa tres anys, però la cosa va a més i no té remei. I els que som al voltant patim de veure’l patir. Aquestes darreres setmanes ha sigut un malson, però sembla que hui està una miqueta millor. I encara que intente portar-ho bé, ahir vaig explotar, vaig passar el camí al col·le plorant mentre conduïa. Em va vindre bé.

I el pis continua igual. M’han dit que me’l donen a finals d’aquest mes, i encara no tinc del tot clar els colors que vull posar-hi. Bé, més o menys ja tinc una idea feta, però ara ve la tria de mobles... A poc a poc.

11 comentaris:

Blogger èlsinor ha dit...

La veritat és que, quan et passa una cosa roïna, sembla que se n'ajunten moltes més gairebé alhora :(
U només pot resignar-s'hi i continuar cap endavant per dur que siga, així que ànim i no et deixes véncer per aquestes circumstàncies adverses :)

4/5/07 12:21 a. m.  
Blogger nimue ha dit...

ostres, xiqueta, em sap greu això de ton pare... espere que ho pogueu solucionar d'alguna manera... b7s i amunt!

4/5/07 7:35 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

A veure si se soluciona la cosa una miqueta o, almenys, deixa d'anar a més...

4/5/07 8:43 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

T'entenc molt bé. Sé què és vore patir un pare, ho sé. Que es millore...
Àngel

4/5/07 5:41 p. m.  
Blogger Awake at last ha dit...

:-(

4/5/07 6:08 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Per a qui ha passat per una cosa pareguda sobre les explicacions, Àngel...

Awake, tu ja saps de bon grat de què va la cosa...

4/5/07 9:47 p. m.  
Blogger Lost in Translation ha dit...

vaja noia, ho sento, sembla que no son bons temps per a ningu...ultimament tothom va una mica trasvalsat!

4/5/07 10:53 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Doncs sí, això sembla, Lost...
Un beset, bonica.

5/5/07 7:20 a. m.  
Blogger ALtraste ha dit...

Ánimo guapa. Espero que todo vaya a mejor. Si necesitas cualquier cosa... ya sabes : **

Besitos,

AL.

5/5/07 11:23 a. m.  
Blogger Iurema ha dit...

ui... sent això de ton pare. molts ànims a tots. són coses dures de portar

pel que fa al pis, sembla que tot va avant, no? què bé! començar de nou... sembla que és una cosa que es repeteix cíclicament a la meva vida ^^

jo també estic despenjada del blog (molt!). però no puc fer més. estic arribant al final d'una etapa de la meva vida i tot això m'ocupa tot el temps!!! així són les coses... besets

5/5/07 3:42 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Jo també ho espere, Al. Moltes gràcies, xiqueta!

Fa uns dies que sembla que mon pare està millor, Iurema!
El pis, bé, esperant que me'l donen, però hi ha tantes coses per fer!!! A veure si tot torna a la normalitat per a totes dues!

Molts besets.

6/5/07 1:20 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici