Coses de mares

Definició de mare: aquell estrany ésser que pot guardar de tot en un armari atenent la teoria de l’ISI (i si...).

Aquest matí, mentre féiem dissabte, la mare i jo, m’ha dit la dona:

-“Nena, no te compres toallas cuando te vayas a tu piso y llévate de las que tenemos sin estrenar en casa, que total, para qué las queremos...”

I, clar, li he dit que me les ensenyés per veure com eren, que conec ma mare i els seus gustos... Deixem-ho així. El cas és que he obert l’armari aquell on ella guarda les tovalloles i he descobert una cosa que no havia vist mai: la part de darrere de les tovalloles que estava farta de veure. I jo em preguntava: com poden cabre allà tantes tovalloles? Millor encara: per què en té tantes ma mare? Li ho he preguntat.

-Cariño, porque entre las cosas de mi ajuar y las que tenía guardadas para el tuyo... Y las que he ido comprando porque me gustaban, pero luego las he visto tan bonitas que me ha dado pena gastarlas... Pues se han ido llenando los armarios. Y también porque pensaba: ¿y si algún día se va de casa? Pues necesitará todas estas cosas... (el famós “i si...”).

El cas és que, amb mooooolta paciència, he començat a buidar l’armari (i que no es buidava, xe, de tant de fons com en tenia...), he cobert de muntanyetes de tovalloles i draps de cuina el llit dels meus pares, he seleccionat totes les que m’agradaven, i encara els n’hi he deixat un fum! He començat a ficar la meua tria en una caixa i crec que me’n duc per a cinc vides! Això de l’aixovar em resultarà útil, al final... Una despesa menys que tinc, de moment.

I per si algú pensa que sóc una exagerada, ací teniu la prova de la caixa que he omplert a pressió (amb moooolta pressió).

Nota: estem parlant de la mateixa dona que em repeteix cada vegada que compre un llibre: “¿Dónde vas a meter tantos libros? Un día de estos nos tendremos que salir nosotros para dejarles sitio...” Després del descobriment de hui, li he dit que no torne a dir-me res dels llibres.