Homenatge al Mestre

Hui és un dia especial per a tots aquells que ens dediquem a l'educació dels altres. Hui, 27 de novembre, se celebra el Dia del Mestre, eixe personatge que d'alguna manera ens ha marcat i que ha posat el seu granet de sorra en el que som ara. I, per això, és just dedicar aquest homenatge que ve en forma de paraules de José Antonio Marina.

HOMENATGE AL MESTRE

"Dels records de la nostra infància emergix sempre la clara figura d’una mestra o d’un mestre, amb qui tenim pendent un deute de gratitud. Sol ocórrer que tardem molt a adonar-nos de la seua influència benefactora, i per a llavors aquelles persones que van servir de pont entre la família i la societat, que van suavitzar el desemparament dels primers dies d’escola i ens van portar de la mà pels laberints de l’abecedari i la cultura hauran desaparegut ja de les nostres vides. Un homenatge al mestre pot servir per a pagar este deute de gratitud. És per això un acte de justícia poètica.

Però també és un acte de justícia real, perquè ha de servir per a cridar l’atenció de la societat cap a una professió que, per eixa inversió de prestigis que desgraciadament patim, passa inadvertida o menyspreada. Altres admiracions més espectaculars ens fan ser mesquins en valorar les persones que ens van ensenyar les primeres lletres, que ens van obligar, amb una commovedora paciència, a dominar la nostra atenció, tan propensa a anar-se’n pels núvols, per a fixar-la en l’encerat o el quadern. Per al xiquet, ells són els màxims representants de la cultura, i, per a tots, els grans funcionaris de la Humanitat. Van saber fer-nos passar d’un món d’afectes privats a un món d’afectes socials, i ens van convertir en xicotets ciutadans, en ensenyar-nos les normes compartides.

El mestre necessita autoritat per a poder exercir bé la seua comesa, i eixa autoritat només pot rebre-la d’un generós i constant suport social. Un homenatge al mestre es convertix així en una eficaç col·laboració pedagògica. I també en una demostració d’intel·ligència ciutadana. La saviesa d’una societat, la seua estatura ètica, es demostra en els models de conferir prestigis o distincions. Quan eixos reconeixements es donen als qui no els mereixen, o deixen de donar-se a qui els mereixia, es produïx una corrupció social que ens afecta a tots. En homenatjar el mestre estem ennoblint l’espai de la nostra convivència.

Als adults ens envaïx moltes vegades el desànim davant del futur, un cert cansament de l’esdevenidor. Llavors hauríem de recordar la figura del mestre, que és el professional de l’esperança, l’incansable, humil i magnífic cuidador del futur. Amb la mateixa tenacitat amb què l’arbre florix a la primavera, ell tornarà a ensenyar que dos per dos són quatre. Ens convindria a tots tornar per un moment a eixe àmbit animós i cordial. Este homenatge pot servir també per a revifar la nostra esperança.

Per totes estes raons, de justícia, de saviesa, de propi interés, invitem xiquets i adults, pares i fills, a participar en un homenatge nacional i intergeneracional al mestre."