Powered by
CastpostPerquè crec en la paraula, i la paraula, a més d'escrita, pot ser oral, us deixe una poesia de Mario Benedetti, "No te salves".
Les queixes d'una poesia mal recitada, a l'Ainalma, que mai no va ser ensinistrada per a llegir aquestes coses.
Powered by
Castpost
21 comentaris:
Ostres... quina poesia més bonica! Tot el que he llegit de Benedetti m'agrada molt però no coneixia aquest poema. Gràcies! Va directe a l'arxiu de les coses boniques ;)
Per cert, la veu et pega! jeje!
besets
Que em pega?? Doncs, la veritat és que no m'agrada gens! Però de totes maneres, moltíssimes gràcies! Hui estic especialment sensible.
No tinc cap queixa. M'han agradat, poesia i recitadora. Benedetti en té moltes boniques, com per exemple eixa que fa "tus manos son mi caricia...", crec que la vaig sentir cantada pel Serrat, però potser eixa poesia ja la coneixes...
oleee!! se sentia una mica entretallada però m'ha agradat moltíssim com ho has fet.
És un dels meus poemes favorits i mira que amb Benedetti és difícil triar-ne un...
b7s!
Ja saps que la conec, Vicent, o és que no recordes el joc vers-google? De segur que sí ;-) I, si vols sentir-ne una versió bona, et recomane la de Nacha Guevara.
Nimue, se sent entretallada la primera vegada que es reprodueix, però a la segona ja se sent sencera! És bonica, veritat? La tinc també recitada per Benedetti ,potser la penge en un altre post.
!GUAPA!
Pepe el panadero, gràcies!
;-P
bueno, a mi la meva tampoc m'agrada. no ens sol agradar la nostra veu quan la sentim gravada...
besets de sant joan
Iurema, ni gravada ni en directe! Aiss, Sant Joan... Dilluns comence amb les oposicions
:-(
Un beset!
Qué fuette, cuelgo un podcast por el aniversario del blog ¡y tú has colgado otro un día antes que yo! Perra...
XDDDDDDDDD
Besos!
De veritat ho creus, Xiuxiueig? Jajaja. Doncs sóc castellanoparlant, eh? Però sí, no volia penjar només la poesia i parlar només en castellà, que per alguna cosa vaig triar com a llengua del blog el valencià, no?
Awake, coses que passen ;-P
Ara entraré.
Un beset!
Ey!! Es genial, me ha encantado la poesia... y tienes una voz muy dulce
Saludos!!
Una veu dolça, Traidora? Ehem, ehem.
Benvinguda!
molta sort amb les oposicions, ainalmeta. pensaré en tu perquè les aproves XD
besets de tranquilitat ;)
Moltíííssimes gràcies, Iurema! Si aprove, ja saps, et deuré un dinar, o sopar, o el que vulgues! (Però no sé jo...)
He tardado una hora en llegar a la rotonda del barco. 2 km de retenciones. Ha sido imposible llegar a tiempo. Ya eran las 10'30h.
Tengo algo para ti.
Besos y cosas (cosiñas),
AL.
SUERTE!!!!
P.d.: Ahora que me fijo, aquí abajo dice "Elegir una identidad". ¿Cuál elijo? : p
Que mal estàs, Amigueta... Aquesta vesprada ens veiem, no? Un beset, traïdora!
"No hay emoción, hay paz; no hay ignorancia, hay conocimiento; no hay pasión, hay serenidad; no hay muerte, está la Fuerza"
A lo que añado:
"No hay examen, hay atasco" ¬_¬
Besos y cosas,
AL.
Si és que no pot ser... Però no passa res, que ja se m'ha passat l'ensurt (el d'ahir, no el de demà).
:-(
La primera persona que em va voler seduir amb la literatura va triar esta poesia. Em va agradar que ho fera i ara s'ha convertit gairebé en un costum: si no hi ha literatura pel mig, no hi ha res que rascar.
Veig que sí que va aconseguir seduir-te... Jo vaig tenir la sort de sentir aquest poema per primer cop recitat pel Mario Benedetti mateix. No tinc paraules! I això que la poesia no m'agrada gaire....
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici