Tipus de gent

Hui m’he aturat un moment a pensar en la gran quantitat de persones que han passat per la meua vida i m’hi han deixat la seua petjada: unes de més grans i altres més xicotetes, però cap prescindible. Hi ha hagut companys d’escola, d’institut, de karate, de carrera, de corals, AMICS, professors, companys... I cadascun tan diferent als altres...

Però el temps passa i ho canvia tot, fins i tot la gent del teu voltant. Per unes coses o altres, cadascú pren el seu camí, el que comporta gairebé sempre una separació. I la separació també és diferent en cada cas. I d’aquesta manera he arribat a la conclusió que hi ha quatre tipus de persones en ma vida:

1. Els amics que, per molt de temps que haja passat des de l’última vegada en què vam ser junts, continuaran sent igualment amics. Són relacions que no necessiten d’un tracte continu, d’un café cada setmana i, malgrat tot, són tan sinceres com en altres temps. Pot passar un any i saps que si tornes a veure aquesta persona altra vegada, res no haurà canviat.

2. Gent que, per diverses circumstàncies, ha eixit de la meua vida, com antics companys d’institut o de carrera. Gent que, per molt que em dolga reconéixer-ho, no trobe a faltar. Gent que va ser important en el seu moment, però ja no ho és.

3. Hi ha també la gent que sí trobaré a faltar, i molt. Gent amb qui ja no tinc res a veure, però que ha deixat la petjada gran. Ací puc incloure alguns professors del col·legi i de l’institut, companys de Magisteri, antics amics... És estrany: no m’ha fet mal haver-los perdut, però sé que no els oblidaré mai perquè encara continue estimant-los.

4. I, per últim, el grup de gent que, per unes coses o altres, ja no hi és i em negue a perdre. Bé, el que em negue a perdre és qualsevol tipus de contacte, perquè sé que no passarà el mateix que amb grup 2, i tampoc els puc incloure en el grup 3, perquè sí que em fa mal perdre’ls. Davant aquests casos lluite i faig tot el que està en la meua mà per no trencar la relació, però no sempre es pot, no sempre es troba la mateixa resposta en l’altre i, d’una manera o d’altra, acabe patint.

Tota gent important en el seu moment, gent que m’ha fet com sóc, amb qui he compartit infinitat de coses, de qui he aprés, amb qui he rigut o plorat... Gent. I sé també que, gràcies a tots ells, la meua vida ha sigut una mica més rica. Per sempre.