41 x 1,78

Necessite unes sabates i hui n’he vistes unes que m’han agradat molt a l’aparador d’una sabateria.

Ainalma - Hola, bona vesprada. Em pot traure un 40-41 d’aquest model que té ací?
Dependenta - Un moment. (Temps d’espera). Ui, no tenim un número tan alt.
Ainalma - I d’aquest altre model?
Dependenta - No, tampoc no en tenim...

I això és la història de la meua vida amb les sabates. Espere trobar-ne algunes prompte. Però s’ha d’entendre: sóc molt alta i com a conseqüència tinc també un peu gran.

Quan per fi trobe calçat del meu número comença la segona batalla: no poden tenir taló. Que per què? Doncs pel motiu que ja he dit: sóc molt alta, massa alta per al meu gust, 1,78 cm per a ser exactes, i això no m’agrada gens. També tinc una explicació per a això: sempre he sigut la més alta de la classe, la “girafa”, la més alta del grup d'amics, he patit la incomoditat als autobusos quan he fet algun viatge, la dels seient de darrere dels cotxes quan no he tingut l’oportunitat de seure davant, he hagut de portar durant molts anys els pantalons una mica curts, fins que van decidir fer-los una mica més llargs... I un etcètera que no acabaria. Em fa gràcia quan sent això de: “doncs a mi m’agradaria ser una mica més alta...” Doncs vine, bonica, que jo et done els centímetres que em sobren! A vosaltres també us ha passat alguna vegada alguna cosa semblant? Ja sé que “mal de muchos, consuelo de tontos”, però mira...