Cansament

Ahir vaig intuir que importe ben poc a la majoria dels meus companys de feina. Hui ho he confirmat. Com ja us vaig comentar en un altre post, a casa estàvem esperant que cridaren la mare per fer-se unes proves mèdiques, i l’altre dia la van cridar. Ahir vam anar al metge, de manera que no vaig anar a l’escola al matí per poder acompanyar-la i dur-la a l’hospital. Que no hi anés no molestà cap mestre, no tenia classe fins a la vesprada, i tampoc no es van molestar a preguntar on era, absència estranya tenint en compte que era el primer dia que faltava al col·le en tot el que anava de curs. Van adonar-se’n cap a les 12:30, quan dos de les meues companyes van caure que no m’havien vist en tot el dia i que a la vesprada tenia classe amb els seus alumnes. Van preguntar a la professora d’anglés si sabia on era (amb aquesta xica em duc molt bé, de fet, vam anar juntes a Madrid a veure el musical de Mecano), i els va dir que havia anat al metge, sense especificar que era per acompanyar la mare. Preguntar si em passava res era massa per a elles, per tant es van preocupar només de si tornaria a la vesprada, perquè, si no, haurien de quedar-se elles amb els seus alumnes (els especialistes som substituïts pels tutors)! Quan em van veure a les 15h. van respirar tranquil·les...

Hui torne al metge amb la mare, però aquest matí sí que m’han de substituir. I, quina llàstima, perquè una de les classes que perdré és de primer, la mateixa classe que ahir a la vesprada vaig arribar a temps de fer. Mira que n’és, d’estrany, haver d’anar dos dies seguits al metge, alguna cosa estranya deu haver-hi... Doncs tampoc no han preguntat si passava res! Ací, l’única cosa que importa a aquesta gent és poder estar asseguda al sofà durant les seues hores lliures... Què voleu que us diga? Per un dia, que es foten! Perquè ací, la que escriu, s’ha passat mig curs substituint quan algú no ha vingut, i moltes vegades ha sigut per morro o perquè se n’anaven... de viatge! Sí, un bon motiu... Ja estic farta de tragar, estic cansada de ser bona! Crec que arriben temps de canvis.