Lluites inútils
Hi ha coses que mai no haurien de succeir, com renunciar a allò que estimes perquè no et deixen estimar-lo. Com haver d’amagar els teus sentiments per no ferir a altres persones. Com haver de deixar de fer el que més t’agrada per remordiments que no hauries de tenir. Com renunciar a l’estima d’un bon grapat de gent per una sola persona.
Tampoc no és just ser massa dur en la crítica d’un mateix, ni més exigent de l’estrictament necessari. Ni culpar-se per una cosa que escapa de les teues mans. Ni voler renunciar a tot per no comprendre que no TOT depén de tu.
Tampoc no és just ser massa dur en la crítica d’un mateix, ni més exigent de l’estrictament necessari. Ni culpar-se per una cosa que escapa de les teues mans. Ni voler renunciar a tot per no comprendre que no TOT depén de tu.
Però els éssers humans som massa complexos, ens envolten massa coses. I els sentiments... no sempre els podem controlar, o no estem preparats per a fer-ho. Hi ha gent que m’estime que ho està passant malament des de fa temps, i no sé què puc fer per ajudar-los. Però el cas és que a mi també m’està afectant veure’ls d’aquesta manera. Només espere que tot se solucionarà aviat...
Sentit per Ainalma a la/es
8:21 p. m.
18 comentaris:
La veritat és que és una situació fotuda que, de retruc, afecta a moltíssima més gent, sí.
I el pitjor és no poder fer-hi res, Èlsinor...
Sí, així és, jo ho veig ara amb ma mare (i fa un temps ho vaig vore amb mon pare)... en fi...
Ànims
xiqueta... de vegades tot es complica una mica. Jo estic molt fotuda. No tinc ni idea de com aniran ara les coses. Us trobe molt a faltar. No tigues trista... anda...
El pitjor de tot és no poder fer res, sentir-se amb les mans lligades, Valldalbaidí. Només ens queda estar ací...
Nimue... T'he dedicat un paràgraf, espere que no et moleste. No és just!! :-(
aixi sigui ... salut
Així ho esperem, Mossèn!
ui... té algo que vore això amb el tancament del blog de nimue??
feia temps que no feia "ronda" pels blogs i darrere del seu acabe de llegir el teu... no he pogut evitar veure una relació, tot i que potser no la té
espere que tot se solucione. de fet, tot se soluciona d'alguna manera o altra (millor o pitjor) les coses dolentes (com les bones) tampoc duren per sempre. de vegades d'ha de ser fort pels altres
ànims
iurema
Hola Iurema! Sí, sí que té a veure amb la Nimue, i també amb una amiga que ho està passant malament... I sí, supose que tens raó, que s'ha de ser fort també pels altres!
Un beset, bonica!
hi ha coses que no tenen una solució que ens acabe d'agradar però saps què... saps... he tornat... ;)
tot plegatés complexe de solucionar, però un bon consell: fes-te petites propostes, sense preses, amb calma.una abraçada.
Visca!!!!! No saps com me n'alegre, Nimue, i no puc més que dir GRÀCIES! En arribar a casa et llegiré, perquè per algun estrany motiu des de l'escola no puc entrar al teu bloc perquè el té censurat el filtre de conselleria... Una abraçada ben forta!
Ui, Estela, per això no patisques, que sóc experta en propostes petites... tan petites, que de vegades ni me'n pose!
Besets!
l'últim paràgraf teu el podria signar jo també. Diuen que el temps posa les coses al seu lloc, jo sempre he pensat que el temps i les ganes de fer-ho ho aconsegueixen, perquè el temps sol, no sempre pot.
què bé que la nimue torni, de fet, vinc des d'allà i des del blog de la iurema, que ara tanca...
en fi, bon divendres :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
És cert, Stel, el temps sol no pot fer gaire, però per a això estem també nosaltres, oi?
En fi, sí que ha sigut una alegria la tornada de la Nimue, i quant a Iurema, ja ho vaig veure l'altre dia :-(
Besets, i bon cap de setmana!
Jo ja no sé si els humans son massa complexos o som nosaltres mateixos que ens ho busquem. No ho sé pas. Però sigui com sigui sempre cal no fer més nusos dels que calen a la corda, que després tot s'embolica. (Com m'acabo d'embolicar jo ara mateix, em sembla...)
Un petó molt gran i que tinguis un bon diumenge!
donem masses voltes al cervell
Però la qüestió és, Isnel: podem fer-ho simple?... Tanmateix, dels nusos també s'aprén.
Bon diumenge (del que queda) a tu també, i millor setmana!
Sí, Deric, però qui estiga lliure de pecat, que llance la primera pedra...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici