La tornada al col·le

La tornada a l’escola sempre l’he sentida amb una mena de neguit a l’estómac. I la nit anterior... Recordeu quan éreu menuts i al dia següent hi havia una excursió, que estàveu tan excitats i expectants que no podíeu dormir? Doncs igual. Vaig comprovar no sé quantes vegades que, efectivament, havia posat el despertador, que l’havia posat a l’hora correcta, i malgrat tot continuava amb la sensació que no em despertaria, que faria tard... I si hi ha una cosa que odie és fer tard. De fet, les classes comencen a les 9 del matí i normalment arribe al col·le a les 8:30h. Manies. Costums. Però no, després de moltes voltes al llit abans d’aconseguir adormir-me, em vaig despertar a les 5, després a les 6, i a les 7 ho va fer el despertador. Pensava que em costaria més alçar-me, i sobretot tenint en compte que, durant les vacances, cap dia no m’he alçat abans de les 10, però no, vaig votar del llit i prou descansada.

Al col·le va ser com si no hagueren hagut vacances, com si ens haguérem vist el dia anterior, almenys amb els xiquets. Hi va haver moltes faltes d’assistència, però també molta emoció i ganes de contar les vacances, els regals de reis, les visites als seus països... Són increïbles, aquestes criatures.

I d’altra banda, una gran notícia: el meu veí generós ha tornat!! Torne a tenir internet a casa!! Però a canvi la llum de l’edifici se’n va cada nit un parell de vegades, fins que baixa algun veí a connectar-la altra vegada. Això és el que té tenir llum d’obra, què hi farem...

Per cert, enguany no he caigut en el tòpic, no he fet cap propòsit d’any nou. Primer, perquè no m’abelleix, i segon, perquè sé que l’any passat en vaig fer un i en febrer ja no recordava quin era, amb la qual cosa, millor posar-se objectius a (molt) curt termini, que serà l’única manera d’intentar acomplir-los. I vosaltres, hi heu caigut?