Paranoia
En blanc. Així és com estic des de fa dies. Trobe a faltar escriure i, d’aquesta manera, trobar-me, però les paraules s’han amagat i no em deixen fullejar les pàgines dels meus dies.
Estic esperant el moment que esclate el que, inevitablement, ha d’esclatar. Intente preparar-me, de debò, però potser necessite tota una vida per a fer-ho. No vull preguntes, no vull haver de justificar res, no vull intents de desxifrar els meus silencis. Vull que passe i que no em fregue. Vull descobrir la manera d’expressar allò que bull tan endins sense haver de repetir allò que és evident i que tantes vegades s’ha sentit dels meus llavis.
I tot perquè, arribat juny i sense tenir res a estudiar, el cap comença a remugar el que hauria d’intentar soterrar al més aviat possible. Però, clar... no es pot soterrar una cosa que encara ha de llançar el seu últim alè.
Estic esperant el moment que esclate el que, inevitablement, ha d’esclatar. Intente preparar-me, de debò, però potser necessite tota una vida per a fer-ho. No vull preguntes, no vull haver de justificar res, no vull intents de desxifrar els meus silencis. Vull que passe i que no em fregue. Vull descobrir la manera d’expressar allò que bull tan endins sense haver de repetir allò que és evident i que tantes vegades s’ha sentit dels meus llavis.
I tot perquè, arribat juny i sense tenir res a estudiar, el cap comença a remugar el que hauria d’intentar soterrar al més aviat possible. Però, clar... no es pot soterrar una cosa que encara ha de llançar el seu últim alè.
Sentit per Ainalma a la/es
9:15 p. m.
24 comentaris:
Ja t'entenc.A mi ja em passa i encara no he acabat. Només presentar el pràcticum (una espècie de projecte-presentació de les nostres experiències laborals i de les nostres pràctiques). Llavors veus el final d'un camí llarg a prop (tu ja has acabat)i el cos troba un sentiment d'entre lleugeresa, por i melangia. La ment es queda en blanc o pitjor, tornen els bons records de moments passats que no s'estan repetint. Una putada deixar de ser estudiant a vegades; només perqué és un pas per a convertir-nos en alguna cosa que sempre hem volgut ser però recordem amb nostàlgia altres moments que no es repetiran.és un altre fins després, un altre adéu. I els canvis, encara que necessaris, a vegades ens provoquen aquest sentiment.
M'enrollat massa. Fins després noia que vagi bé aquest estiu.
Gràcies, Marc! La veritat és que ho penses, i... tota la vida estudiant! L'ensenyament obligatori, després la carrera, després l'oposició... I ara, què? És estrany (però que conste que no trobe a faltar l'oposició, eh?)
m´agrada molt el blanc ... deus tindre una ment preciosa !!! salut
I és que ja ho diuen, ja, que, al qui no té feina, el dimoni li'n dóna... :D
De totes maneres no t'hi capfiques, que ja aniràs trobant coses per fer-hi, ja ho voràs :)
Ohhh, Mossèn, m'has deixat sense paraules!!! En blanc, vaja...
;-P
De segur que sí, Èlsinor, i sense buscar-ne gaire... Però, de tota manera, continuaré tenint massa temps lliure!
Si quieres puedes hacer las opos por mí, o por AL, XDD
Mks.
Moltes vegades donaria el que fos per estar en blanc, sobretot en el moment en el que estic ara.
Però la ment es sabia i sap quan necessita un descans, potser ara es el teu.
Ja veuràs com tornes a ser una explosió d'idees i pensaments, un cop tinguis la mente descansada et vindrà sol.
Mmmm, no he dit que això no ho trobava a faltar, Awake? Doncs això, que aquest és l'únic avantatge, no haver de tonar a passar per allà.
Tu creus, Antoni? Mira que mai no he estat tan ociosa... Ja veurem, ja.
buuuuuuufffff!!!! jo tinc unes ganes d'estar ociosa que ni t'imagines!!!!!
xiqueta! vinga! que tens un estiu per davant per decorar el teu piset! ;)
jo no sé si entenc a què et refereixes. però realment espere que trobes el que busques o el que necessites. de vegades tarden a assentar-se i tardem a acostumar-nos als canvis. però que aconseguisques una cosa que sempre has volgut no vol dir que s'hagen d'acabar els projectes per a tu!
espere animat un poc, ja que vaig una miqueta perduda ;)
molts besets, guapa!
Va, Nimue, que ja et queda poc a tu també, n'estic segura!! I a veure si és veritat això del pis, que encara no m'han donat les claus!! (però m'han dit que en unes dos setmanes les tindré!!! Visca!!!)
Iurema, que acaba el curs, això és el que passa... I el que no vull que passe, alhora.
Besets!
uuui! pos agafes vacances!!!! què bé!!! te'n véns amb mi a formentera?? :)
buaaaaaaaahhhhh!!!!! jo tampoc vull que s'acabe el curs!!!!!
vull treballaaaaaaar!!!! no necessite vacanceeeeeees!!!!!
Vull fer classeeeeeee!!!
:((
Ui, doncs mai no hi he estat, Iurema! Te'n vas a passar uns dies?
A que no, Nimue? A que no les necessitem? La gent no ens entén, però nosaltres sabem el que volem!! NECESSITE el meu COL·LE!!! Snifff...
Paranoia? Para, noia! Ehem, bé, val, ja sé que és un petardo de broma, però si no la dic rebente...
Ei! Però què estàs dient de deixar d'estudiar? Qui t'obliga a deixar d'estudiar, a veure? Precisament, ara és quan més gust li pots traure a l'estudi, perquè, com que ningú t'obliga, pots estudiar el que més t'agrade, des de swahili a programació en C++, des de tai-chi a pintar amb els peus, des de... des de Santurce a Bilbado... ai, no, que no era això, tampoc! Bé, tu ja m'entens.
En canvi, el que em preocupa una mica és eixa por (sí, em pense que és la paraula justa) a agafar vacances. Pot ser un simptoma perillós... A més, si et vas a passar tot l'estiu decorant el teu palau!
Potsre podries mirar-t'ho d'una altra manera... pensa en tot el que pots començar a partir d'ara...
Potser podries aprendre a ballar amb la Nimue!!!
No sé, la vida és massa curta per perdre el temps!
Sí, alguna cosa hauré de fer, Giorgio i Sandra, encara que siga extraoficialment (per a què enganyar-nos? No m'abelleix fer exàmens...). De moment, com diu el Giorgio, a decorar-me el palauet tan prompte com el tinga! Perquè això de ballar, Sandra... Un ànec té més gràcia que jo!
;-D
ostres un juny sense estudiar....no se que es!
Un maldecap, Lost, un maldecap...
espero que sí... però encara he de trobar algú que m'acompanye. aquesta és la meva pega de les vacances... igual apareix algú de seguida que estan tots hipermegateraocupats! te'n véns?? :)
Quan te'n vas, Iurema?
L'altre dia a la farmàcia del poble em diu la farmacèutica que si tenia ganes d'acabar i tot això... i, sense pensar-ho ni un minut, li conteste que no, que, quan s'acosta el dia 22, et sap un poquet de mal que s'acabe el curs... es quedà estranyada... sé que no m'entengué... perquè veu el treball com un càstig... la veritat és que, després d'uns 15 o 20 dies de descans, si no fóra per la calor, ja podríem tornar-hi...
No sé si anava sobre açò que t'he escrit... però és el que pense.
Àngel
L'has encertada de ple, Valldalbaidí. Nosaltres hem acabat hui, per això de les Fogueres, ja saps... Demà, si estic amb més ànims, escriuré sobre això.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici