3 anys sense Miquel Martí i Pol
Hui fa exactament tres anys que una antiga professora va entrar a classe i va anunciar als que allà hi érem que aqueix mateix dia havia faltat Miquel Martí i Pol. La veritat és que fins llavors mai no havia sentit a parlar d’aquest home, i va ser aleshores quan vaig descobrir que es tractava d’un dels poetes catalans més llegit en la actualitat. També vaig saber que hi havia un cantautor anomenat Lluís Llach que va posar música a molts dels seus poemes. Tampoc no havia sentit mai aquest nom... Va ser una jornada de grans descobriments, un dia que encara recorde com si hagués estat ahir. I també recorde un dels poemes que aquesta professora ens va repartir, un poema que no pense privar-me de compartir amb tots vosaltres també com a homenatge a Miquel Martí i Pol. Espere que el gaudiu.
AQUESTA REMOR QUE SE SENT
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Sentit per Ainalma a la/es
7:54 p. m.
17 comentaris:
Sí, jo a Martí i Pol també el vaig descobrir relativament tard, però ara és un dels poetes que més m'agraden.
I, pel que fa a Llach i altres de la Nova Cançó, me'ls van fer descobrir a les classes de Música de 1er BUP, però et diré que, tret d'alguna cançó en concret, no em fan gaire gràcia, la veritat.
A mi també m'agrada molt Martí i Pol des d'aleshores, Èlsinor, és un dels pocs poetes que llig.
Pel que fa a aquesta música, home, hi ha de tot, però en general reconec que sí que m'agrada! (Però crec que no la posaria a classe).
Hola. A mi també m'agrada molt el Martí i Pol, fins i tot vaig fer un treball sobre la seua obra Estimada Marta a la facultat. La primera vegada que el vaig llegir em fa impactar molt.
Pel que fa als seus poemes cantats, he de dir que només vaig sentir-ne un del Lluís Llach i no em semblava Martí i Pol, tot i que la lletra era un poema seu. Personalment, m'agrada més llegir els seus poemes.
Crec que es mereix un homenatge, encara que siga el que fa un profe a classe amb els seus alumnes.
Jo en Lluís Llach, si que el coneixia, però no sabia que agafava poemes d'en Miquel Mrtí i Pol.
El poema és preciós!!! m'ha agradat molt. Sobretot el fragment que parla de les paraules i el fragment que parla dels pensaments...
És un dels seus poemes mes bonics i mes significatius. Va ser un gran home.
:-)
I continuarà persistint, Núria.
Teresa, el que a mi em passa és més curiós... La poesia m'entra millor amb música, no em preguntes per què. Però alguna vegada hi he trobat l'excepció. Quant a l'homenatge a classe, ja ho vaig intentar dijous, ja, però els meus alumnes són massa petits...
El poema senser és una passada, Home de la música, no es pot llevar cap part!!
M'alegra que t'haja agradat, David, i benvingut!
Sense comentaris, eh, Awake?
Lluis Llach i Martí i Pol m'han acompanyat en alguns dels moments més important de la meua vida des de fas molt de temps. Era molt emotiu veure al poeta en els concerts de Llach els últims anys de la seua vida. Gran, molt gran.
Gràcies per recordar-ho.
jo el vaig descobrir amb 17 anys...crec que la poesia s ha de saber llegir i s ha de saber veure :)
Sense la poesia o la música, els humans seríeu imperdonables.
De Martí i Pol no n'he llegit gaire, però aquest poema m'ha encantat!
Lluís Llach si que l'he escoltat i m'apassiona. Sobretot abans de fer experiments musicals però també aquests darrers anys. Tinc moltes ganes de veure'l aquest nadal al Teatre Nacional de BCN!!
Quan parlen els poetes callem les persones. No se m'acut res més.
Àngel
De res, Nimue. De l'única cosa que em penedesc és de no haver-los conegut abans...
Totalment d'acord, Lost! És un altre món i no es pot mirar amb els mateixos ulls que la resta de coses.
Vaja, Lupus, no sabia jo que els homellops també sentien plaer amb aquestes arts. Gran descobriment!
Ostres, Sandra, no sé on vaig llegir que Llach es retirava enguany, no sabia que encara tenia concerts pendents! Ja ens contaràs, eh? ;-)
Callem, doncs, Valldalbaidí...
jo no l'he llegit gaire, el conec més per en Llach i per en Guardiola (el jugador del Barça)
Com, Deric? Guardiola?? Crec que hui estic una miqueta lenta de reflexos...
Molt gran Míquel Martí Pol! Em costa llegir poesia,però Fa molt de temps que estic encantat amb els seus poemes. Els utilitzo molt a classe i als alumnes els hi agrada molt.
Jo tampoc no sóc molt donada a la poesia, Ricard, però el Martí i Pol m'està arribant cada vegada més endins amb les seues paraules. Els meus alumnes, perquè encara són molt menuts, però alguna coseta en cau a classe...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici