La part invisible de l'ensenyament

Quan s’aprén a fer la feina i tot seguit desconnectar? Com s’aprén a no involucrar-se més del purament imprescindible en allò que es fa? Com s’aprén a fer el cor fort per a controlar les emocions en determinades situacions?

L’altre dia vaig eixir fotuda de classe. Acabava de concloure la classe de música en un dels col·legis d’enguany. Bé, aquest col·legi és una miqueta especial pels xiquets que hi ha. No és exactament una escola, és un centre de menors on hi habiten de manera temporal per diferents raons. Vaja, que l’alumnat va canviant molt sovint. El cas és que en tancar l’aula es va acostar a mi un dels xiquets que hi ha nous, em va mirar fixament als ulls i em va dir:

-Ainalma, em dónes un bes? És que crec que me’n vaig d’ací prompte, per si ja no ens veiem la setmana que ve...

El xiquet té 10 anys i sé de bon grat que encara no se’n va enlloc... M’ho haurien dit els altres mestres, i no hi van fer cap comentari. Però el xiquet necessitava que algú li fera un bes, o una abraçada, i es va inventar això per aconseguir-ho. Em dol que no siga capaç de demanar-ho directament. Més encara: que no ho faça directament.

Per si amb això no haguera tingut prou, vaig llegir una carta que va escriure una de les xiquetes d’ací a una xiqueta d’una altra de les meues escoles (en un moment determinat vaig pensar que podrien mantenir correspondència amb altres xiquets...). A la carta li feia una xicoteta descripció de com era, tres coses, per a ser exacta, i després passava directament a demanar perdó per si l’estava atabalant, li pregava que per favor que contestara, que allà s’avorria molt, que no li fallés.... Que no li FALLÉS (ho posava amb majúscules i ho repetia dues vegades). Més de mitja carta demanant perdó per les “molèsties”.

Tot això m’arriba a l’ànima, em fa mal. Entre que últimament estic molt sensible i les experiències d’aquesta setmana, bona estic... I és que sóc incapaç de deixar de pensar-hi! Necessite això que posava al principi: aprendre a desconnectar. Si algú té la clau màgica per a fer-ho, que me la done, per favor, que l’aplicaré de seguida. I deixe d’escriure ja, que si no serà pitjor el remei que la malaltia...