8 d’agost del 2006

De traduccions i correccions

Estic llegint un llibre que m’està agradant força pel tema de la història, però alhora m’està posant malalta per les faltes d’ortografia que hi estic trobant. Es tracta d’una traducció al català d’un llibre americà, però, vaja, que se suposa que les traduccions les fa una persona qualificada, i supose que després deu ser revisada per un corrector, dic jo... No sé gaire bé com funciona això, però deu seguir un procés paregut.

Llig en català perquè és una de les poques maneres que tinc de continuar en contacte amb aquesta llengua, tenint en compte el context en què visc. Escric en català pel mateix motiu. No sóc cap experta, no sóc filòloga ni res per l’estil (encara que m’agradaria!), tinc errades, com tots, però és que jo no em dedique a la traducció ni a la correcció de textos! Malgrat tot, intente posar cura en allò que escric, i per això mateix també espere trobar una certa correcció en allò que llig. Com he dit, ho faig en aquesta llengua per no “perdre-la”, per continuar aprenent, i de vegades el que he aconseguit ha sigut dubtar del que ja en sabia.

En aquest llibre en particular he trobat la primera i la tercera persona del singular del verb ser sense accent (“es”, i no “és”; “soc”, i no “sóc”) i la tercera persona del plural d’aquest mateix verb sense accent també (“son”, i no “són”). He trobat el “que” interrogatiu sense accent, he trobat el “es” reflexiu amb accent. He trobat la paraula góndola amb accent obert (“gòndola”), errades de concordança entre l'article i el nom pel que fa al gènere (“un ombra”) i algunes conjugacions de verbs mal fetes (“havia anar a dinar”... d’aquestes, n’he trobades unes quantes...), etc, etc.

Que no és per a posar-se de mala llet?? Estic buscant alguna adreça de l’editorial (Rosa dels vents) per a enviar un correu dient tot això. Crec que, després de pagar 18 € per un llibre, mereixem, com a consumidors, una miqueta de qualitat i correcció.

13 comentaris:

Blogger èlsinor ha dit...

Doncs això encara sembla 'peccata minuta' al costat de les errades no només ortogràfiques sinó també sintàctiques i semàntiques que he arribat a trobar-me jo en llibres i periòdics, tant en català com en castellà, llengua en què em sembla que el nivell encara és pitjor.

De fet, jo, sempre que llig un llibre meu, tinc un bolígraf al costat per a correccions:
-noms mal traduïts o deixats en la llengua original del llibre, sobretot, en novel·les històriques;
-aberrants traduccions literals de l'anglès, per exemple, "Seis soldados fueron disparados anoche en Bagdad" en lloc de "Anoche dispararon contra seis soldados en Bagdad" o quelcom de semblant;
-autèntiques bestieses, com dir que en un sopar romà s'estaven menjant "ubres de trucha" (!!!), quan la traducció correcta (del francès) era "ubres de cerda", cosa que denota alhora una gran ignorància del tema que s'hi està traduint, etc.

Em sembla que aquests són més traïdors que no pas traductors, i que l'editorial s'ha estalviat --o, almenys, hauria de fer-ho si és que en té-- el sou del corrector.

La millor sol·lució? Potser enviar a l'editorial una carta de queixa sobre la traducció en concret tot esmentant-hi algunes de les pífies com a mostra, i exigir-los més respecte com a lectors que som però també com a clients, que al cap i a la fi ja haurien de saber qui és el que sempre té la raó. I més si volen continuar veient-hi els nostres diners...o els dels altres lectors als que els recomanaríem estalviar-se l'adquisició de tanta bestiesa lingüística.

8/8/06 11:49 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Quant a la traducció no puc dir res, Èlsinor, perquè no tinc l'obra original ni tinc suficient nivell de llengua com per a llegir un llibre en anglés.

Però en català sí que veig les errades i em trauen de polleguera! En altres llibres també n'he trobades, però potser una, dos, a tot estirar... Però és que ahir, en aquest llibre en particular, vaig trobar-ne més de 10 en 20 pàgines! Això ja és massa.

9/8/06 11:11 a. m.  
Blogger nimue ha dit...

protesta, xiqueta, protesta! que coses així no es poden consentir. Jo vaig fer feina de correctora en una editorial i passava per moltes mans abans de ser publicat.
Com a autora també he de dir que en alguna ocasió m'he trobat alguna sorpresa desagradable.
Protesta, clar que sí!

9/8/06 1:11 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ahir vaig trobar una pàgina de l'editorial, Nimue, però no hi ha cap adreça de correu electrònic. El que vaig fer va ser entrar en l'apartat de suggerències i posar-ho tot. Em vaig adreçar a atenció al client i a l'editorial, no sé si arribaran a llegir-lo... Però és que això ja és massa! Que en són un fum, i ja dic que no sóc cap experta. De segur que n'hi ha més i jo ni me n'he adonat.

9/8/06 1:20 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

tens tota la raó, es fan les traduccions a correcuita i després surt el que surt.

9/8/06 2:58 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

I si així ho fan, després que no s'estranyen si la gent es queixa, no, Frederic?

9/8/06 3:16 p. m.  
Blogger arckh ha dit...

ostis... quines cagades, no??

;*

9/8/06 8:59 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

I no porte ni la meitat del llibre, Arckh... Ja veurem si més endavant millora la cosa, però ho dubte.

9/8/06 9:07 p. m.  
Blogger Sandra ha dit...

Això deu ser perquè han útilitzat un traductor informàtic, o què sé jo.
No està bé. Estoc d'acord en que t'has de queixar.

10/8/06 5:13 p. m.  
Blogger Awake at last ha dit...

Eso te pasa por leÉ.

XDDDDDDD

Besos!

10/8/06 6:46 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ja m'he queixat, Sandra. No crec que siga problema d'un traductor informàtic, sinó d'una persona poc preparada per a aquesta tasca. Ja m'he queixat a l'editorial, encara que no em faràs cas...

Awake, sense comentaris...

Doncs, Núria, no lliges aquest llibre, que acabaràs malament! (L'enigma Vivaldi)

11/8/06 3:30 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Estem massa acostumats a no queixar-nos quan no rebem pel que paguem. És molt lícit queixar-te, crec que sí, que tindran en compte les teves observacions.
Jo també sóc dels que llegeixen un llibre amb el bolígraf a la mà per esmenar les errades (he heretat aquest costum del meu pare). Cosa trista: un llibre no n'hauria de tenir cap, d'errada. Per això es considera que llegir és cultura! O no?

5/9/06 12:17 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sí, se'n considera, Glòria, però per desgràcia ja estem acostumats a descobrir que no sempre és així, oi? Vaig enviar la queixa a l'editorial però no em van respondre, ni crec que ho faces, de manera que...

5/9/06 9:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici