14 d’abril del 2006

Rèquiem per un ordinador

Aquesta setmana he viscut la mort d'un "ser" molt estimat per mi: el meu ordinador. Dilluns a la nit vaig intentar engegar-lo però es va resistir... i només ara ho puc entendre: s'havia cremat la placa base... Parlant clarament, se n'ha anat a la merda tot el que tenia a dins i que per desgràcia (mandra, més bé...) no havia gravat enlloc.

Però, com solen dir, les desgràcies mai no vénen soles: estic de vacances! Cosa que normalment, m'alegraria, però que ara suposa no gaudir dels ordinadors del col·le, només dels que, amb molt bona voluntat, em deixen els meus amics...

Resumint, que fins la setmana que ve (dimecres, en principi) no tindré connexió diària com fins ara, o siga, que no escriuré en uns dies i, si no tinc ordinadors de préstec, tampoc no podré respondre comentaris... I tot molt al meu pesar!! Bé, amics, fins aviat (això espere). Me'n vaig a pregar per l'ànima (disc dur) del meu ordinador, a veure si es pot salvar alguna cosa encara...

10 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Venen unes caixes externes per a disc dur que et permeten connectar-lo pel port USB d'un altre ordinador. Molt util en aquests casos...

15/4/06 11:43 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Hui m'he trobat amb una altra amiga amb bona voluntat que m'ha deixat el seu ordinador! (Comence a pensar que això meu és addicció...).

Moltres gràcies, Guitape. Posaré una corona de flors amb el teu nom.

Nessuno, això traduït al cristià vol dir... Pensa que has de fer una explicació per a "tontos", que allà estic jo. L'he portat a reparar, m'han de canviar el ventilador i la placa base; ara ja no tinc alternativa.

15/4/06 10:43 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Ànims maca! A mi em va passar fa un parell d'anys això de cremar-se la placa base. Des de llavors he agafat el sa costum de fer-me copies sovint de tots els arxius de els mesu documents , fotos i musica que hi tinc... De tota manera és possible que si només afecat l aplaca base puguis salvar el disc dur.

15/4/06 11:36 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

0stres! Jo també em vaig quedar uns dies sense ordiandor! Però, et pots creure que t'adonaràs de lo enganxada que estàs! Ara el temps et cundirà més!

16/4/06 12:02 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

buf! buf! buf! quin patirrrrrrrrrrrrr! només de pensar quedar-me sense ordinador i sense connexió.... ains... xiqueta, t'acompanye en el sentiment...

16/4/06 3:02 p. m.  
Blogger Pedra Lletraferida ha dit...

Ainalma: No serà tant "dur" el teu disc si no ha sigut capaç d'aguantar el teu ritme... Hehehe... ;)
Ara més seriosament: en eixe món hi ha uns éssers altrament dit "informàtics" -no hi crec en ells, com en certes cosetes- que li poden fer una segona vida al teu disc, o directament, una misa "corpore in sepulto".
Moraleja: "La informàtica sólo sirve cuando funciona".
Apa-li, ja l'he dita avui!
Ens llegim!

16/4/06 9:52 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Bones Ainalma!!!
Ja feia dies que no passava peraqui...
Doncs la veritat es que jo estava molt enganxada quan vivia a Catalunya... pero des que estic a Irlanda que l'ordinador cada vegada es menys innecessesari... en realitat hauria de tornar a escriure posts... Pero no tinc temps!!!
Petons!

17/4/06 4:21 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Com us diria, Dizzy, Annatarambana, Nimue, Pedra, Unmei... Sí que estic enganxada, i molt!! Ara mateix sóc a la universitat (no sé com no s'ha caducat encara la targeta d'estudiant, però el cas és que m'he pogut connectar en un ordinador) perquè no podia més! Fins i tot estic estudiant oposicions... Demà segurament aniré a arreplegar l'ordinador, ja reparat del tot, o això espere. Però, de totes maneres, he pres una decisió: deixaré la torre (l'ordinador mig mort) per a internet, i que entre tot el que haja d'entrar (a l'ordinador, vull dir, que estic parlant de virus! I sé el que pot haver pensat algú per ací...), i comprar-me un portàtil per a treballar, un ordinador que no veurà internet en sa vida! Aquesta vesprada aniré a mirar preus...

18/4/06 11:28 a. m.  
Blogger Iurema ha dit...

jo sense ordinador hauria de tornar a la més tendra infància quan passava les vesprades disfressant-me amb les meves amigues amb teles de fira

o a jugar amb el Sonic2 (uish! grans records)

els ordinadors són un gran misteri. sempre es trenquen quan no t'ho esperes i sense saber per què :S

ànims!

19/4/06 1:12 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sobretot, Iurema, sempre es trenquen quan més els necessites... Aiss...

19/4/06 6:02 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici