Vaig somniar que...
Tengo miedo - Ana Belén
Powered by Castpost
Fa ja algun temps vaig tenir un somni un tant estrany... En una situació també poc comuna, un desconegut em preguntava quina pensava que era la cosa més trista que podia imaginar. Se suposava que amb la meua resposta alimentaria una flama que s’extingia al bell mig del lloc on m’havien tancat (perquè eren dos els homes que hi havia amb mi en aquell moment, el de la pregunta i un altre més jove, també desconegut per a mi). Després de pensar una estona, vaig arribar a sentir dels meus llavis mateixos:
- “La cosa més trista que puc imaginar és la por... La por que ens impedeix fer les coses que realment volem fer, les coses que desitgem dur a terme amb totes les nostres forces, la por que no ens deixa gaudir de cada segon al màxim.”
Hui no puc deixar de pensar en aquell somni. No sé què hauria contestat si m’hagueren fet la mateixa pregunta estant ben desperta, durant la vigília, però la resposta del moment em sembla d’allò més encertada. Que potser el moment en què millor m’autoanalitze és a la nit, mentre dorm?
Powered by Castpost
Fa ja algun temps vaig tenir un somni un tant estrany... En una situació també poc comuna, un desconegut em preguntava quina pensava que era la cosa més trista que podia imaginar. Se suposava que amb la meua resposta alimentaria una flama que s’extingia al bell mig del lloc on m’havien tancat (perquè eren dos els homes que hi havia amb mi en aquell moment, el de la pregunta i un altre més jove, també desconegut per a mi). Després de pensar una estona, vaig arribar a sentir dels meus llavis mateixos:
- “La cosa més trista que puc imaginar és la por... La por que ens impedeix fer les coses que realment volem fer, les coses que desitgem dur a terme amb totes les nostres forces, la por que no ens deixa gaudir de cada segon al màxim.”
Hui no puc deixar de pensar en aquell somni. No sé què hauria contestat si m’hagueren fet la mateixa pregunta estant ben desperta, durant la vigília, però la resposta del moment em sembla d’allò més encertada. Que potser el moment en què millor m’autoanalitze és a la nit, mentre dorm?
16 comentaris:
El cerebro aprovecha el sueño para resolver los problemas que han quedado aparcados durante el día, ha habido científicos que han descubierto sus mejores teorías así.
Besos!
Doncs això serà. Tu creus que em deixaran fer les oposicions mentre dorm?? ;-P
Si te dejan, avisa que me apunto ; )
Yo en COU resolvía derivadas de cabeza mientras dormía, de esas que ocupan un folio por las dos caras. AL levantarme, las escribía y estaban correctas.
La mente no deja de sorprendernos.
Besos y cosas,
AL.
Quina sort, Altraste! Jo era de lletres pures i la filosofia no trobava respostes ni dormint, ni desperta. Un beset.
Ainalma, estic totalment d'acord amb tu; fins i tot tenir por fa por.
I tant, cosespetites. A veure quan inventen un remei per a aquest mal! Si no, haurem de començar a plantejar-nos la possibilitat d'afrontar-ho, no creus? ;-)
són curiosos els somins. Jo rares vegades recordo res quan em desperto... potser és que el meu cervell dorm de veritat!! (de dia segur que si!)
;*
Els somnis amaguen moltes coses!!!!!!!
Quina sort que tu poguessis imaginar una cosa amb tanta claretat... no tothom pot!!
El nostre subconsicent és savi!!! ;)
Ummm...
No et puc signar... que passa?
Bé soc la Unmei!! (land_of_the_free.blocat.com)
;)
Ara Sí!
Hehehe (t'inundaré el blog amb comentaris meus)
I ara aprofitaré per recordar aquell famós titol de Calderon de la Barca (?):
"La vida és sueño, y los sueños sueños son"
Arckh, no cregues, que no solc recordar els meus somnis. Però aquest sí que el vaig recordar i em va impactar tant en el moment que vaig decidir escriure'l per no oblidar-lo.
Jeje, Unmei, el meu blog ha conspirat contra tu! Sí que "la vida es sueño, y los sueños,sueños son", però en aquest cas és que el somni plasma tan certament el que sent i que fins eixe moment no sabia que sentia... Curiós, molt curiós. Vaig despertar dient-me a mi mateixa: doncs, és veritat!
de vegades el subconscient (l'incosnscient?) ens mostra coses nostres que ni tan sols coneixem. és estrany però apassionant, no?
alguna vegada algú em va dir: "no deixis que la por interfereixi en el camí dels teus somnis". de vegades és difícil, tot i que m'esforço tant com puc perquè no ho sigui
m'ha agradat el teu post.
un petonet ;)
El problema, Iurema, és que quan ho analitze m'adone realment que de vegades la por té més força que jo mateixa, i els somnis o desitjos es converteixen en frustracions.
M'alegre que t'haja agradat el post! Un beset.
M'acabo de recordar d'una frase que vaig llegir no sé quan i no sé on:
"Si tens por d'alguna cosa, fes el que tems. I la por desapareixerà"
T'ho dic a tu, però també m'ho dic a mí mateixa ;)
Bona frase, Iurema, i bon consell, si decidim aplicar-nos-el, veritat? ;-)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici