Un més...

Cada vegada que arriba el 6 de desembre (menys mal que només ocorre una vegada a l'any...) passa el mateix:

1r- Canvie la xifra anterior per una de més gran, exactament una més.
2n- Avalue tot el que he fet partint del que sempre havia pensat que hauria d'haver fet arribat aquest moment.
3r- Em deprimisc perquè no ho he aconseguit tot, només una part.

I així sempre. És una rutina que encara no he aconseguit llevar-me de damunt, malgrat saber que no em fa cap bé. Al cap i a la fi, no és més que un any més de vida i un menys per viure'n, no? Bé, a veure si enguany tinc més sort i aconseguisc acomplir els meus propòsits, que no són tants!

Però no patiu, eh, que dissabte de segur que m'oblide de tot quan em veja envoltada d'una bona colla d'amics celebrant els vint-i-tants que hui he assolit.