De vegades les coses es compliquen...
De vegades les coses es compliquen... L’altre dia ma mare i jo passàrem la nit a urgències amb mon pare. Li donaren l’alta hospitalària a les 5 del matí, però hem quedat a l’espera d’una ressonància magnètica que espere que no confirme allò que tant de pànic em produeix. No puc dir res més ara, només que espere que això quede en un ensurt.
Sentit per Ainalma a la/es
5:51 p. m.
7 comentaris:
jolin... espere que no siga res greu i el teu pare es recupere aviat... Una abraçada forta i molts ànims.
Ostres, Ainalma, quin ensurt. Ànims, i una abraçada molt forta.
Noia, espero que no sigui res més que l'ensurt. Molts ànims per a tots tres, una abraçada i un petó. No deixis d'informar.
ànims, esperem això, que només sigui un ensurt. Una abraçada ben forta
ja veuras com sí, com no haurà estat res! ànims!
Jo també ho espero, bonica, el meu no va tenir temps ni de dir-nos adéu, només una mirada envidriada amb els ulls ja llunyans...fa una setmana i sembla una vida...sort i cuida'l!
m'afegeixo al ànims!
un petó.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici