...

És curiós, però porte més d’un quart d’hora pensant com començar aquest post. Volia donar-vos les gràcies pels vostres ànims, dir-vos que lamente haver-vos preocupat amb l’escrit anterior, que hauria volgut escriure abans, però que no he tingut ni gaire temps, ni massa ganes... I no trobava ni l’ordre ni les paraules escaients.

En fi, estic més tranquil·la, i també volia que ho sabéreu, encara que sense novetats i sense la informació que voldria, però els dies que han passat i veure que mon pare ara està bé, ajuda. Han sigut unes setmanes complicades per a tots tres (per a ma mare, per a mon mare i per a mi), però encara haurem d’esperar una miqueta més per a descartar segons quines coses. Espere poder contar-vos coses boniques i donar-vos bones notícies la pròxima vegada que escriga!