Sense Porta del Sol

Demà comença un nou any, després d’un estiu ple de bons moments i d’aprenentatges continus. I per això, com cada any, toca fer una sèrie de propòsits amb el ferm propòsit d’acomplir-los, clar... Enguany intentaré ser realista, no com tantes altres vegades, i escriuré coses que puga fer amb un mínim d’esforç (MÍNIM!).

En primer lloc, m’he promés a mi mateixa que enguany aniré més vegades caminant a l’escola... Uff, he hagut de comprar-me un MP3 i tot perquè el camí no es faça tan llarg (tu millor que faces com que no has llegit aquest paràgraf, eh, Nimue...?) També és cert que les obres que acaben de començar i que separen el camí de casa a l’escola fan que el trajecte a peu siga molt més ràpid i curt que en cotxe, però això és una altra història. Una passejadeta no em vindrà malament!

Un altre propòsit, tal volta més complicat que l’anterior, és ser capaç d’obrir bé els ulls i aprendre de tot el que m’envolta, de les errades passades i de la gent que m’estima de veritat. Passar de ser “molt, molt ingènua” a ser “molt ingènua” només. Qui sap? Potser ho aconseguiré!

I per últim (ja he dit que no era bo abusar dels propòsits) fer que el cor de xiquets funcione, si més no, com el curs passat, i que siga igual d’important per als menuts com ho és per a mi. I per als no tan menuts, també! Ja posats...

Bé, espere que tots acabeu bé aquest dia, i que el de demà el comenceu amb tantes ganes i forces com siga possible. Jo pense fer-ho!

Feliç any nou!