4 de març del 2008

Crònica de divendres

Era a classe amb els xiquets de cinqué, explicant-los la duració de les diferents figures musicals, quan alguna cosa em va dir que engegara l’ordinador i mirés per si havia eixit allò que tant esperava, de manera que mentre els alumnes copiaven el que havia escrit a la pissarra vaig connectar-me i allà hi era. Va ser un moment crític, sentia com de fons alguna veu em cridava per a preguntar quelcom: “senyo!”, però la senyo ja no era a classe, estava barallant-se amb els dits, que no encertaven a escriure el DNI. Però quan vaig aconseguir fer-ho, allà hi era, allà va aparéixer el nom que em delia per veure i l’especialitat que tant m’estime! Vaig eixir corrent de classe, els xiquets devien “flipar”, i vaig baixar (la meua aula està en la part més alta de l’escola) per dir-ho als companys. Alguns es preocuparen en veure’m baixar corrent i plorant, però quan ho vaig comunicar tot van ser felicitacions i abraçades, i més felicitacions i més abraçades. Com vaig poder, vaig tornar a pujar i vaig continuar amb la classe, encara no sé com, ni recorde què vaig fer, però sé que vaig acabar a hora. I després el pati. En arribar baix ja s’havia corregut la veu i tots ho sabien (més felicitacions i més abraçades). Els que m’havien vist abans, quan vaig baixar la primera vegada, em preguntaven si ja m’ho creia, però és difícil, costa creure que d’ara endavant tot estarà bé, que no hi haurà més comiats. De tota manera, no vull fer-me totes les il·lusions del món perquè encara és una resolució provisional, i fins que no isca la definitiva a finals d’abril no cantaré victòria. Encara que, sincerament, és difícil que canvien les coses!

Minuts després us ho contava en el bloc. Volia que fóreu dels primers a saber-ho, que per això esteu suportant tanta paranoia meua durant tant de temps!

De moment així estan les coses. A més, m’han dit que, com que em quede al col·le, em compraran la guitarra electroacústica que havia demanat per a l’aula de música! I m’estic plantejant la possibilitat de formar un cor, però això ja haurà de ser per al curs vinent...

11 comentaris:

Blogger Giorgio Grappa ha dit...

Espere que el dia que et veges carregada de sexennis continues igual d'il·lusionada :-) .

Besets!

4/3/08 3:11 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Jo també ho espere, Giorgio, i espere també continuar contant-ho!

Una abraçada!

4/3/08 5:29 p. m.  
Blogger nimue ha dit...

m'imagine l'escena! que xulo! enhorabona de nou i que et dure molt l'alegria! és genial poder fer projectes en el cole d'un any a un altre!

4/3/08 7:18 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ni que ho digues, Nimue! És com si el sol donara una altra llum. Si el projecte ix, us contaré com va!

4/3/08 10:19 p. m.  
Blogger mossèn ha dit...

paranoia ... i paranois ??? ... això és discriminació !!! ... salut

5/3/08 9:09 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

I, damunt, incorrecte, eh, Mossèn? Hauria de ser peranoi/a, no? :-P

5/3/08 10:00 p. m.  
Blogger zel ha dit...

FELICITATS ALTRA VEGADA, veus com al final tot eestà bé i surt el que et mereixes? Ai, ara ja prou de nyèèèè nyèèè i alegria per tots costats... Per cert, jo tinc una curiositat malaltissa, no pots donar una pisteta d'on ets? És per seguir als diaria quina és la mmilor profe que ha revolucionat la música a l'escola....!!!!
Petonets!

9/3/08 1:43 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Sóc en un CAES d'Alacant, Zel, després si vols t'escric un correu i et dic el nom...

Un beset!!!

9/3/08 3:40 p. m.  
Blogger fada ha dit...

Doncs mira quina sort que tinc. Acabo d'arribar, tot s�n bones not�cies i m'he estalviat les paranoies;-)
Moltes felicitats! Si no et fa res anir� passant per veure qu� expliques. Fins aviat.

13/3/08 2:42 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Hola Fada, benvinguda! Doncs sí que has arribat en bon moment, sí, passa sempre que vulgues.

Ens llegim!

13/3/08 4:57 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

13/3/08 4:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici