"Ho lamente", les paraules que no deixe de repetir, darrerament
Hui em faig la pregunta que no fa gaire tant em cridà l’atenció en un llibre: en quin moment vaig començar a ficar la pota?
Han canviat tantes coses de l’últim post a aquest... He passat de pensar que m’havies fet mal a sentir que potser he sigut jo qui te l’ha fet a tu. I de veres puc assegurar-te que això seria l’últim que desitjaria. Hi ha tantes coses que lamente... I me n’adone, sobretot, ara, que sent el mal que em fa la teua manca de paraules. Ara, que note el colp sec que em produeix la teua mirada distant. Fugir no és la solució. Evitar-nos o dissimular, tampoc.
Donaria qualsevol cosa perquè tot tornés a la normalitat, al que era la nostra normalitat. Per poder tornar a sentir-me còmoda quan tu ets al davant, per poder tornar a somriure de manera natural. Per llevar-me de sobre aquest pes sabent que tot està bé, però bé de veritat, no com tu dius de manera poc creïble que està. Perquè si em fa mal ficar la pota amb qualsevol persona, imagina’t amb tu, que tant t’estime.
No puc més... Que no ho veus?
Han canviat tantes coses de l’últim post a aquest... He passat de pensar que m’havies fet mal a sentir que potser he sigut jo qui te l’ha fet a tu. I de veres puc assegurar-te que això seria l’últim que desitjaria. Hi ha tantes coses que lamente... I me n’adone, sobretot, ara, que sent el mal que em fa la teua manca de paraules. Ara, que note el colp sec que em produeix la teua mirada distant. Fugir no és la solució. Evitar-nos o dissimular, tampoc.
Donaria qualsevol cosa perquè tot tornés a la normalitat, al que era la nostra normalitat. Per poder tornar a sentir-me còmoda quan tu ets al davant, per poder tornar a somriure de manera natural. Per llevar-me de sobre aquest pes sabent que tot està bé, però bé de veritat, no com tu dius de manera poc creïble que està. Perquè si em fa mal ficar la pota amb qualsevol persona, imagina’t amb tu, que tant t’estime.
No puc més... Que no ho veus?
Sentit per Ainalma a la/es
7:09 p. m.
10 comentaris:
Vaja. Veig que ens has deixat a tots sense paraules.
La primera volta que vaig llegir aquest post em van vindre al cap algunes explicacions plausibles: el vell vici de llegir entre línies. Tanmateix, les explicacions plausibles no serveixen de res; tampoc la veritat és gaire útil, en ocasions.
Si fos el meu cas, em diria a mi mateix: "pateix intensament i ràpida, i passa pàgina: com deia el torer, el que no pot ser, no pot ser i, a més, és impossible."
Espere que les set ones de sant Joan s'hagen endut els teus mals mar endins.
Besets!
Tant de bo es pogués patir intensament i ràpida, Giorgio, però em sembla que, per les circumstàncies, no serà tan senzill.
Una abraçada.
Aquí tienes no un hombro sino dos, no una oreja sino dos, para lo que quieras y/o necesites.
Besos y cosas, muchas, y abrazos y de to,
AL.
Gràcies, Al. Una abraçada, bonica!
bonica... quin greu em sap llegir-te així... T'envie una abraçada forta. Estic ací, ja saps...
Gràcies, Nimue... Sé que m'entens. Quina sensació d'inutilitat, d'imbecilitat, que tinc!
Hola, Ainalma! M'acabe de mudar a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/: s'ha de notar que és estiu, no?
El Tux i jo t'hi esperem!
Bonica, què et passa? Se'm fa un nus a la gola de llegir-te tan trista. Necessites alguna mena d'encanteri? Sobretot analitza la situació i valora fins on has de dir "ho lamente". Molts i molt petons.
deixa-li llegir aquesta carta tan bonica i veuràs com toto s'arregla ;)
Iurema
Anotada, Giorgio!
Ja ha passat, Fada, crec... Han sigut dies difícils, però vull pensar que tot torna a ser com era... El temps ho dirà. De segur que has fet algun encanteri perquè fos així!! Gràcies!!!
No, Iurema, millor que no la llija, que no em descobrisca en aquest petit racó d'internet... Però reconec que en algun moment he sentit la tentació de fer-ho.
Besets!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici