De neteja

Estic de neteja. Després de prendre terra de nou, de creure que realment és veritat tot el que ha passat, que m’hi quede, després de començar a sentir més meua que mai la meua aula (quant de possessiu!), ha arribat el moment de llevar totes les coses que molesten i de llançar al fem tot el que no utilitzaré per a deixar espai a tot allò imprescindible.

Estic contenta, molt contenta, i no puc deixar de sentir-me afortunada. Treballe a deu minuts de casa i amb una gent estupenda. Ja sé que ho he dit moltes vegades, però és que és tanta l’estima que sent per ells...

I entre una cosa i una altra, estic completament bloquejada. No m’ixen les paraules, ni les idees, ni res de res. Només tinc en el cap el que tinc (que no és poc), i per a poques històries d’altre tipus estic.

Uns dies més, això és el que necessite.