Sentiments? Què és això?
No ho entenc. No entenc com pot haver gent incapaç de mostrar el que sent o, pitjor encara, capaç d'ocultar el que sent. Que a ells no els esclaten els sentiments endins? Que no senten la necessitat d'exterioritzar-ho tot de tant en tant? Ains, i en molts casos són gent estupenda, meravellosa, gent de qui et podries enamorar, però que en canvi no pot arribar a compartir aquest ric món interior. És gent que fins i tot se sent incòmoda quan tu intentes contar-los com et sents. No saben com reaccionar, què dir, quan moltes vegades no cal ni que diguen res. Em pregunte si aquest "mal" tindrà remei... I per si algú ho pensa, no, no estic cremada per una cosa en concret, és només que pense en algunes persones que m'estime que són així i no puc evitar pensar que estic en desavantatge amb ells, perquè ells em coneixen a mi molt més del que jo mai no podré arribar a conéixer-los, i jure que m'encantaria fer-ho!
I les vacances s'estan allargant massa!! Necessite tornar altra vegada al col·le. Trobe a faltar els companys, els xiquets, el rebombori, els cafenets, les cervesetes, la gresca! Però encara en queden 5 dies... Ufff!
Sort que divendres tinc dos aniversaris dels companys del col·le de l'any passat i entre tot el que s'ha de preparar encara i les ganes que tinc que arribe, el temps passa una miqueta més ràpid! Només espere no acabar com l'any passat...
(I gràcies, veí, per haver tornat de les teues vacances!)
Sentit per Ainalma a la/es
8:57 p. m.
12 comentaris:
Que les vacances se't fan llargues? Nooo! A mi sempre se'm fan curtes i consti que la feina m'agrada, eh? Però no tenir un horari fix i, sobretot, no haver de fer el taxi cada dia a partir de les cinc portant criatures a mil i una activitats està molt i molt bé.
Podries aprofitar-les per ablanir els cors d'aquestes persones que dius. Segur que si perseveres acabaran derruint la muralla i se t'obrirant.
Molts petons.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
De vegades, �s per educaci�: hi ha fam�lies on la "tradició mana que cadascú es trague els propis problemes. En realitat, és ambbona intenció: no carregar els altres amb els propis problemes. El que passa és que aquesta opció es va convertint en una segona natura i, al final, la persona acaba per no saber exterioritzar els sentiments, cosa que pot arribar a originar aut�ntiques malalties mentals. En el fons, ho passen molt mal, aquestes persones.
Pel que fa a l'heretgia de les vacances... millor no dir res :-P
(Gr�cies, veí, per haver tornat!)"
Ui, ni t'imagines com és de difícil això últim que dius, Fada, però jo continuaré intentant-ho de tota manera...
Deu ser això, Giorgio, però per "no carregar a altres amb els problemes d'un mateix" i actuar d'aquesta manera, estan fent segurament més mal als altres, que es preocupen i no saben si poden ajudar o no.
I sí, millor no em digues res de les vacances...
Un beset a tots dos!
hi ha gent que no té res a dins, per això no ho exterioritza :) encara que supose que no et referies a això!! jggjg
de totes maneres, hi ha altres als que ens costa exterioritzar les coses. per no molestar, perquè ens resulta difícil fins i tot entendre'ns, perquè no ens agrada que ens descobrisquen les febleses... o per tot una mica... vés a saber
per cert, és raro que se t'allarguen les vacances... i més en la teua professió que molta gent tria precisament per les vacances i no per vocació :) un punt per a tu, xiqueta!! (ja m'entens...)
un beset gordo ;)
La gent de què parle, Iurema, té una gran riquesa interior. No em demanes com, però ho sé. Supose que és el segon cas que expliques...
Quant a les vacances, ja saps que vaig triar aquesta professió per pura vocació, o siga, que no calen més explicacions.
Una abraçada ben forta, xiqueta! Per cert, m’ha alegrat molt tornar a saber de tu!!!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
hi ha gent a la que se li fa dificil poder expressar els seus sentiments perquè no saben com fer-ho.
Però tampoc podem pretendre que els altres siguen com nosaltres, no? si són així i no els suposa cap problema, potser és perquè han de ser així? De vegades ens entestem en fer als que tenim al nostre voltant com a nosaltres ens agradaria i potser no cal...
Res, xiqueta, no patisques, que ja et queda poquet per tornar a la feina! He rebut el teu mal. Ara quan tinga una estona per contestar-te en condicions et dic alguna coseta... B7s!
O perquè tenen por a fer-ho, Deric...
Supose que és així, Nimue, que cadascú és com és i no tenim dret a intentar canviar-los, però no deixe de preguntar-me com poden suportar no exterioritzar res... Potser és que de tant en tant m'agradaria fer-lo a mi, i no sé com...
Un beset!
Ja has tornat a la feina?
;-)
Sí, Giorgio, però ni hui ni demà treballem perquè és Santa Faç... O siga, que hem tornat per dos dies i ja, fins dilluns, res...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici